procsilas

1 de juliol, comencen les rebaixes!!! aglomeracions, corredisses, empentes, gent suada buscant el millor “chollo”…

… i renfe ens posa un tren sense aire condicionat!!! que-ca-brons!!!

ahir vaig veure “Indiana Jones y el reino de la calavera de cristal“, d’en Steven Spielberg, ho confeso, mentre tota Espanya (i Europa i el món) veien la final de l’Eurocopa; bé, em vaig perdre els 30 primers minuts, no n’hi ha per tant, vaig poder veure i viure el gol de Torres mentre anava pel carrer i va ser emocionant…

però bé, tornem a la pel·lícula; entretinguda, ben feta, amb un Harrisson Ford una mica iaio però que també fa broma del fet, en fi, res a desmerèixer de les altres tres que ja tenen 20 anys!!! el barret encara s’aguanta i és protagonista, però el fuet ja no s’aixeca com abans, coses de l’edat, suposo…

el problema és voler introduir elements una mica fora d’órbita (mai millor dit) i pretendre que no grinyolin, especialment un final que no per espectacular ens fa pas oblidar altres finals similars; aquest crossover entre Indiana Jones i Expediente X corre el perill de convertir a en Henry Jones Jr. en un superheroi qualsevol més…

alemanya 0 - espanya 1

no sóc massa futbolero però el “meo” que ha fotut la selecció del tiki-taka a la dels panzers ha estat de llibre!!!

ahir vaig veure l’última òpera d’aquesta temporada al Liceu, “Luisa Miller”, d’en Giuseppe Verdi, un valor segur, especialment ben rebut després de l’anterior “invent“; és l’antítesi, de fet: bona música, estructura senzilla i lineal, els cantants tenen papers per lluir-se en solitari i en grup, i amb una escenografia que combinava un escenari ondulat amb gespa, un parell d’elements mòbils i un decorat de fons amb unes muntanyes una mica de cartó-pedra però molt efectistes; cap invent, vamos…

de fet l’òpera satisfà tots els requeriments per als amants de la mateixa sense complicacions, sempre que m’hi trobo penso en fer una ontologia o mapa conceptual de l’argument, perquè estic segur que podríen trobar-se coincidències molt fàcilment; així que, en pseudo-RDF, aquí teniu la presentació dels personatges:

Luisa estima_a Rodolfo
Luisa és_una Dona
Rodolfo estima_a Luisa
Rodolfo és_un Home
Luisa és_filla_de Miller
Miller és_un Home
Miller és_un Soldat
Rodolfo és_fill_de Walter
Walter és_un Home
Walter és_un Comte
Wurm desitja_a Luisa
Wurm és_un Home
Wurm és_un Intendent
Wurm treballa_per_a Walter
Walter vol_casar (Rodolfo, Federica)
Federica estima_a Rodolfo
Federica és_una Dona
Federica és_una Rica

amb això ja tenim la meitat del primer acte!!!

encara no tens Firefox 3???

normalment parlo de coses que he anat a veure, però avui parlo d’una que em perdré perquè m’espera un pont de Sant Joan de luxe i “desenfré”, es tracta del sonar 2008 que arriba a la quinzena edició; em sap greu perdre’m els Yazoo (el que delata la meva edat…) el dissabte per la nit, la resta no em desperta massa interés però un sempre descobreix coses interessants en festivals com aquests…

…com per exemple que la Björk és una enganya-bobos!!!

llegeixo que Cuatro precipita el final de “Supermodelo 2008″ donat que no ho miren ni les famílies dels concursants… quina gran pèrdua!!!

(transcripció fonètica)

ashalam alikum yia jadiya
ehhh ana ajmad
ehhh posi bit mai atif lou som atif out liki
sucran

la vaga de transportistes ha alimentat una psicosi col·lectiva i tothom està posant benzina, no sigui que s’acabi el món i no trobem aparcament…

els responsables del bicing anuncien que l’ús s’ha incrementat el 28%, tot i les pluges, estan pensant en obrir un concurs obert per dissenyar un toldo per la bici que es pugui acoplar senzillament…

vinc de veure “Before the devil knows you’re dead“, d’en Sidney Lumet, que ja porta 50 anys fent pel·lícules i molt bones, aquesta n’és un bon exemple

un atracament suposadament perfecte, on la suma de les parts dóna el tot, que evidentment es trastoca quan l’atzar entra en escena i no tot surt com ha de sortir; no puc dir més, cal anar-la a veure!!! els actors principals molt bé, un Phillip Seymour Hoffman superb i un Ethan Hawke que crec és el millor paper que l’he vist fer mai; el pare (Albert Finney) grinyola una mica, però m’imagino que és el que li demanava el director

per cert, me n’havia oblidat, l’únic retret que se li pot fer a la pel·lícula és l’ús al meu parer excessiu del flashback, des dels diferents punts de vista de cada personatge, crec que avui dia és un recurs una mica ja sobadet…

tot i això, molt recomanable!!!