…we were sinking in the deepest sin…
ahir vaig veure el meu primer Wagner, tota una experiència!!! encara que es tracti d’un Wagner primerenc, de fet la seva primera obra mestra, allà pel 1843; es tracta de “Der fliegende Holländer” (L’holandès errant), títol que a més d’un culer li portarà records memorables…
una escenografia senzilla però efectiva, usant el video per dotar de realisme a certes escenes, totes relacionades amb el mar que té com a presoner a l’holandès, interpretat de forma correcta però limitada per Tómas Tómasson que substituia a en Alan Titus, així que cal agrair-li l’esforç; aquest, després de cumplir un cicle de 7 anys de maledicció, contacta amb el vaixell del capità Daland, un Eric Halfvarson que em va agradar molt, el pare de la Senta, una excel·lent Susan Anthony, on veu la seva solució en forma d’amor etern, somni que trencarà en Erik, interpretat per Kurt Streit, també força bé
i la música!!! excel·lent, dues hores i vint minuts continus sense descans, un gran esforç de l’orquesta que es va veure recompensat per uns aplaudiments finals sincers però potser una mica més curts del que és habitual; de fet a la sala hi havia força cadires buides, el que és estrany en una ciutat que sempre s’ha declarat a favor de Wagner…
i mentres escoltàvem a Wagner i uns tenien ganes d’invadir Polònia, un altre descerebrat entrava en una universitat politècnica a Virginia, USA (com no) i armat fins a les dents en plan Charles Bronson o Clint Eastwood impartia (la seva) justícia a tort i dret matant a 33 persones, i suicidant-se després; perquè no ho fan mai al revés? és culpa d’en Dostoevsky, que amb el seu Преступление и наказание (Crimen y Castigo, ho sento no m’he pogut estar de copiar-ho de l’original) va indicar l’ordre erroni d’aquests actes…
…i l’associació nacional del rifle (NRA) no ha dit ni mu ni pim-pam-pum