12+1
acabo de veure “Perfume: the story of a murderer“, d’en Tom Tykwer, basada en el llibre de Patrick Süskind, que va causar furor allà pels 80, quina época!!!
la pel·lícula està força bé, no es fa llarga tot i les quasi dues hores i mitja, com m’havien dit algunes persones, i això que l’he vista a primera fila perquè hem arribat tard al cine, quin desastre! he acabat amb el coll adolorit i els ulls cansats, mai més!
les capacitats del personatge principal, en Grenouille, em fan pensar en l’astrologia i l’homeopatia, per la capacitat de poder esbrinar un entre un ú seguit d’un munt de zeros, quina sort tenen alguns!
per altra banda, la llegenda dels 12+1 components, en tres grups de quatre, cap, cos i base, amb un tretzè que predomina i domina els altres, no la recordo del llibre, però ja fa molts anys que el vaig llegir i no m’estranya gens no recordar-ho
i l’escena final, amb l’orgia a la plaça del poble, m’ha fet pensar en els montatges de Spencer Tunick, tot de cossos despullats aprentant-se els uns contra els altres, quina impudicícia!
resumint, que la Barcelona actual té carrers que oloren pitjor que el Paris de 1744…
December 12th, 2006 at 16:33
No em sembla tan malament la pudor dels carrers de Barcelona. De fet així, com a mínim donem una mica de valor a l’olfacte.
En fí, a mi, la pel·lícula em va agradar força. Vaig trobar el protagonista molt encertat i crec que difícil d’odiar. Realment és la història d’un assasí o d’un homicida? La veritat és que un assasí no crec que actués d’aquesta manera.
He de reconèixer que em va “emocionar” veure localitzacions a Barcelona. Quan vingui Woody Allen crec que ploraré.