ain’t life great?
com comentàvem ahir, després de veure “Cassandra’s dream“, sembla que en Woody Allen hagi matat algú i vulgui expiar-ho a través de les seves pel·lícules, on els personatges creuen la (prima) ratlla (vermella) i entren en un cercle viciós de crim i càstic, o millor encara, transgressió i penitència
fluixeta, amb un final pim-pam-pum que et deixa una mica decebut, perquè sembla que l’acabi per manca d’idees o per manca de ganes, qualsevol de les dues opcions és pitjor que l’altra; per altra banda, està molt ben feta, es nota que n’ha fet moltes, de pel·lícules, i clar, el producte final és impecable; de fet, a vegades penso que en Woody Allen té una escola de cinema i cada any ha de preparar una pràctica pels seus estudiants, i va i fa una pel·lícula; ens hem de remuntar a l’any 1991 per no tenir una pel·lícula seva cada any…