procsilas' universe

ahir a la Filmoteca (encara no havia anat a la nova!) vaig veure “Beau travail“, dirigida per Claire Denis, que malauradament no va poder venir a Barcelona a presentar el seu treball

el cert és que la directora té un estil d’allò més personal; em pregunto, fa pel·lícules per ella o bé pels espectadors? no ho dic despectivament, només que a estones la pel·lícula sembla rendir-se a ella mateixa, deixant de banda els convencionalismes narratius (el qual ja em sembla bé!), és com si la història fos el menys important, són els detalls el que la fan interessant

té quatre escenes brutals, especialment aquelles on els legionaris apareixen en grup realitzant una tasca “impròpia”, com ara planxar els plecs de l’uniforme, afaitar-se tots junts davant un mateix mirall o fer estiraments després de la gimnàstica; visualment superpotents i amb un toc homoeròtic d’anunci de Bikkembergs…

i el contrast del desert sec, pedregós i pelat amb el verd de l’equipament militar és també genial

recomanable!

fa uns dies ja vaig veure “Take shelter“, dirigida per Jeff Nichols i protagonitzada per un inmens Michael Shannon que ja feia un petit paper estupendo a “Revolutionary Road”

la desintegració de la nostra integritat mental, sent conscient de tot el procés, ha de ser el pitjor que li pot passar a un, ser conscient de la degradació i lluitar però no poder sortir-se’n és terrorífic

què puc dir? molt recomanable!

perdoneu-me el joc de parauletes però ahir vaig anar a veure “Αλπεις” (“Alps”), dirigida per en Giorgos Lanthimos, creador de la brutal “Canino”; tot el que tenia aquella de creible i transgresora ho té aquesta d’artificiosa i inversemblant, ja ho he dit…

potser és que esperàvem molt del director, però ja ben aviat costa fer-se una idea de tot plegat; anem entenent el perquè dels protagonistes però em resulta increible que a algú li proposin el que li proposen i ho accepti, per molt que als assiàtics els encanti jugar a ser el que no són, segons el director; l’escena final, on el director ens fa veure que ha estat jugant amb nosaltres tota l’estona em va resultar una mica irritant, com dient “ho heu pillat?” doncs no!!! uff, va dir ell!!!

recomanable? pse…

having a friend who is a walking imdb is great; sometimes we join with some other friends and we watch a movie, trying to avoid mainstream titles; one of the little treasures I discovered in one of those gatherings is “Händler der vier Jahreszeiten” (or “The merchant of four seasons”), a movie directed by Rainer Werner Fassbinder about a man (Hans) who portraits himself as the result of circumstances, some “minor” mistakes that ruined his life…

in this scene (actually, two scenes, one inside the other), Hans decides to kill himself by taking one shot after another, while mentioning all these minor mistakes he has committed in his life; his friends and wife statically observe this process with no intervention at all, creating a bizarre atmosphere, nobody tries to stop him; this is why I think this scene fits very well in this trope category: Driven to Suicide

all the characters appear centered in the screen, becoming “objectified” (using Roger Ebert’s words), specially the wife, which I think it is a perfect example of helplessness

a great movie!

ahir al cineforum vàrem veure “L’année dernière à Marienbad“, d’Alain Resnais, una pel·lícula rara-rara-rara però excel·lent, visualment molt potent, reitertativa, confusa, amb tres personatges que deambulen per un espai màgic, una espècie de laberint infinit però alhora engabiats

amb una mica de paciència al principi, fortement recommandé

ahir al cinefórum (que torna a arrencar amb força força) vàrem veure “Spider“, de David Cronenberg, una pel·lícula excel·lent sobre la locura, que és presentada de forma que al principi és quelcom que li presumim al personatge i poc a poc ens hi ahem endinsant com a espectadors…

és una pel·lícula de línies, rectes i corbes, d’interseccions; genial l’ús del recurs “omnipresent” del personatge principal

obligatòria!

vinc de veure “Drive“, dirigida per Nicolas Winding Refs, del qual coneixia sense saber-ho “Bronson”, que la vaig descobrir fa poc al +

m’he quedat una mica amb una sensació estranya, una història que es va desenvolupant, senzilla, sense complicacions, tots els personatges estan clars (quis és bo i qui no), molt ben explicada, uns tocs d’acció molt versemblants i amb un aspecte visual brutal…

…però el conjunt pse, poc consistent, poc arriscat, una mica previsible fins i tot…

jo per exemple, haguès deixat al personatge principal sense parlar en tota la pel·lícula, només assentint i amb els ulls ja podria desenvolupar-se tot solet… ella, en canvi, està força bé excepte en una escena típica i tòpica que no desvetllaré, però que hom es pot imaginar…

sigui com sigui, recomanable!

ahir vaig veure “A dangerous method“, dirigida per David Cronenberg, un director dels meus favorits però que amb aquesta pel·lícula no acaba d’encertar-la, al meu parer… a estones se’m va fer avorrida, vaig trobar que anava a salts, li mancava una mica de ritme sostingut

de totes formes és una pel·lícula interessant, molt bé el trio actoral, especialment Jung (Michael Fassbender) i Sabina Spielrein (Keira Knightley), amb un Freud (Viggo Mortensen) una mica menys creïble

un detall: la veig veure al Verdi Park HD, amb una nitidesa brutal, però que li donava un aspecte de cine TV, amb tots els respectes

recomanable!

…que el cineforum sigui només un cop a la setmana!!! ahir vàrem veure “Fong juk” (“Exiled”) de Johnie To, una pel·lícula on tot té un sentit i un lloc, fins i tot una simple llauna de refresc…

boníssima i refrescant!!!

ahir vaig tancar un any de cine no massa espectacular amb una bona pel·lícula, “Le Havre“, dirigida per Aki Kaurismaki del qual ja havia vist algunes pelis anteriors i m’havia agradat sempre

aquesta d’ahir segueix en la mateixa línia, una hitòria senzilla, explicada amb un humor molt particular, en un context casi irreal, idealitzat; la combinació de drama (poc) i comèdia (amb tocs surrealistes com la reconciliació de Little Bob amb la seva senyora) crea un clima on pot passar qualsevol cosa, com de fet passa…

molt recomanable!!!