ahir al cineforum vàrem veure “L’année dernière à Marienbad“, d’Alain Resnais, una pel·lícula rara-rara-rara però excel·lent, visualment molt potent, reitertativa, confusa, amb tres personatges que deambulen per un espai màgic, una espècie de laberint infinit però alhora engabiats
amb una mica de paciència al principi, fortement recommandé
ahir al cinefórum (que torna a arrencar amb força força) vàrem veure “Spider“, de David Cronenberg, una pel·lícula excel·lent sobre la locura, que és presentada de forma que al principi és quelcom que li presumim al personatge i poc a poc ens hi ahem endinsant com a espectadors…
és una pel·lícula de línies, rectes i corbes, d’interseccions; genial l’ús del recurs “omnipresent” del personatge principal
obligatòria!
…que el cineforum sigui només un cop a la setmana!!! ahir vàrem veure “Fong juk” (“Exiled”) de Johnie To, una pel·lícula on tot té un sentit i un lloc, fins i tot una simple llauna de refresc…
boníssima i refrescant!!!
ahir al cineforum vàrem veure “The saddest music in the world“, dirigida per en Guy Maddin
genial l’escena final on s’enfrenten els dos germans, l’un contra l’altre i la seva banda d’arreplegats
la definiré amb adjectius: experimental, hilarant, desconcertant, estupenda, recomanable!!!
ahir al cineforum vàrem veure “La Chinoise“, de Jean-Luc Godard, del qual ja vàrem parlar rajar amb anterioritat
un exercici interessant, una crítica ferotge a una societat acomodada i alhora revolucionària, un exemple de visió de futur, en uns pocs mesos va arribar el Maig del 68…
se m’acumula la feina!!! fa uns dies vàrem veure al cineforum “Pat Garrett & Billy the Kid”, de Sam Peckinpah, un altre dels noms clau en les pelis on va morint gent constantment
l’edició en DVD porta dues versions amb dos muntatges diferents, el que dóna per discusions que només es poden resoldre a trets!!!
i la sang, ai la sang…
amb les primeres freds de la tardor les fulles cauen i donen ganes de veure quelcom més recollit, com ara “Det sjunde inseglet” (aquí “El séptimo sello”), del gran Ingmar Bergman, un valor segur ell i una de les meves obres mestres preferides ella…
la fe, el que creu en Déu, el que no, el que vol i no pot, el que no vol però no pot estar-se’n, i sobre tots ells, la mort, eterna, sempre guanyadora, tot i que de tant en tant algun mortal li faci una juguesca; no vull fer-me el suec, però:
Ingenting undgår mig. Ingen undgår mig.
recomanable? no, obligatòria!!!
ahir al cineforum vàrem veure “Double indemnity“, de Billy Wilder, co-guionista amb el gran Raymond Chandler
com ha canviat el cine des d’aleshores; una pel·lícula lineal (jugant amb un flashback des de l’inici on ja ho sabem tot, genial), on veiem com el mal no pot triomfar perquè hi ha un de bo més llest (que no més guapo, ni més fort); una estafa, un pla (quasi) perfecte, una traició, la redempció final…
i amb el toc d’humor necessari, visca el cine negre amb un somriure!!!
una mica endarrerit, el passat cineforum va ser “Boy meets girl“, de Leos Carax, una pel·lícula preciosa de personatges lletjos fora de context
iniciem la temporada de tardor (uns dies abans) anunciant novetats en aquest blog; després d’un assaig triomfal abans de l’estiu, hem aconseguit tenir un cineforum més o menys constant, un cop per setmana, on hem vist joies com (sense cap ordre):
Mulholland Drive, de David Lynch
Tian bian yi duo yun, de Tsai Ming-liang
71 Fragmente einer Chronologie des Zufalls, de Michael Haneke
Octubre, de Daniel Vega i Diego Vega
Cigarette Burns, de John Carpenter + Homecoming, de Joe Dante
Családi tüzfészek, de Bela Tarr
Trust, de Hal Hartley
Akira, de Katsuhiro Ohtomo
Cure, de Kiyoshi Kurosawa
i l’última, amb la qual inaugurem la categoria cineforum, “Händler der vier Jahreszeiten“, de Raine Werner Fassbinder, quin peliculón!!!
el cineforum em fa enormement feliç