procsilas' universe

Carry you
VNV Nation
Judgement, 2007

ahir vaig anar a veure als De/Vision, a la sala Bikini, un espai que no es va acabar d’omplir però això ens va permetre saltar i ballar sense empentes ni cops de colze, amb una sonoritat força bona que evidentment em va deixar l’orella pitant tota la nit

bé, poc més puc dir, el concert va ser genial, va durar força estona i ens van regalar bastants gri-jits dels de sempre, què més es pot demanar?

vaig a comprar amb l’ipod en marxa, jo sóc als 80 i la resta de la gent al S. XXI, em penso, la caixera em parla però jo només escolto a l’Alison Moyet dient-me

patriot emotion, is the cause of the commotion
after all there’s really no-one here to blame
soldiers taking orders, ‘cos we must defend the borders
of our nation (and the other side’s the same)

i clar, se’m posa la “gallina de piel”, com deia aquell…

strange ideas you have been taught
and false prophets got you caught
no way out … this cage
is made of thoughts

“Kaufraush”
Popkiller, 1993
Wolfsheim

ja n’hi ha prou de folk-pop, folk-rock i folk-osties!!! tots iguals, d’idèntics i de falsos!!!

no sabía si cortarme las venas o dejármelas largas, després de l’aturada estiuenca què millor que decidir quina serà la primera pel·lícula de la temporada, doncs bé, ahir vaig anar a veure “Mamma Mia!“, que no necessita ni traducció ni introducció, quins ous!!! una dotzena!!!

dirigida per en Phyllida Lloyd, esperem que la seva curta carrera continuï exactament així, curta, perquè encara no m’explico com la Meryl Streep i en Pierce Brosnan, entre d’altres, han accedit a participar en aquest producte que és quelcom entre un musical i un bunyol; i no val a dir que ho fan per riure-se’n d’ells mateixos, encara és més patètic!!! les coreografies són tan dolentes que encara no existeix un adjectiu per descriure-les, en tot cas proposo “mammamia”

és el que té l’estiu, todo vale, guiris socarrimats, banyadors horteres, pits de plàstic, paelles insòlites i pel·lícules mammamia!!!

ah, per cert, les cançons d’ABBA resisteixen dignament…

ahir vaig anar al Liceu a veure l’últim concert de la temporada 2007-2008, un programa doble amb adaptacions de “La Celestina”, per en Felip Pedrell, i “La pesta”, per en Robert Gerhard, amb l’orquesta i el cor pujats a l’escenari i ficats en una caixa típica dels auditoris, devant d’un teatre mig buït, el que desmereixia una mica el conjunt

jo encara vaig desmerèixer més i vaig marxar després de la primera obra, i em vaig perdre la segona, aquest estil de música empalagós i especialment les veus forçades no m’agraden gens; potser la segona era millor i de fet l’obra sobre la qual està basada m’agrada molt, però ahir no tenia el dia i si en altres ocasions he estat un campeón i he soportat tota la peça, ahir me’n vaig tornar a casa a sopar tranquil i veure el segon episodi de la mini-sèrie Dune que l’estan reposant al Sci-Fi channel…

normalment parlo de coses que he anat a veure, però avui parlo d’una que em perdré perquè m’espera un pont de Sant Joan de luxe i “desenfré”, es tracta del sonar 2008 que arriba a la quinzena edició; em sap greu perdre’m els Yazoo (el que delata la meva edat…) el dissabte per la nit, la resta no em desperta massa interés però un sempre descobreix coses interessants en festivals com aquests…

…com per exemple que la Björk és una enganya-bobos!!!

tot i que no és novetat (és del 2005 o del 2006), m’he enganxat a “Storyboard”, d’un grup que es diu “This is your captain speaking”, i immediatament em ve al cap la Laurie Anderson dient-nos que ens la fotem ben fotuda…

però tornem a “Storyboard”, un disc instrumental, com dels que ja no se’n fan, suau, ben fet, ideal per treballar, per llegir, per ______

per cert, avui no toca!!!

escolto “Bestiola”, d’Hidrogenesse, i me n’adono que el tonti-pop (preciosista, això sí) m’agrada, ritmes tontis, melodies tontis, lletres tontis:

vuelve conmigo a Italia
estoy empezando a olvidarla
crees que podremos encontrar
una discoteca cutre y barata
y pasada de moda
donde todavía pongan
la canción del verano
de aquel año
de nuestro verano en Italia
nuestra canción

però clar, és impossible no identificar influències dels grans, no sé si sóc jo o els autors, però escolto els Kraftwerk i la OMD per tot arreu!!!

que consti que s’ha de ser molt valent i molt bo per treure un disc com aquest i no sortir mal parat, tot i que la crítica està absolutament entregada amb aquest parell de creatius…