procsilas

feia temps que no m’enganxava a un disc així…

si teniu Spotify feu click aquí

…es siempre tan breve que ya ha terminado

Alicia (expulsada al país de las maravillas)
Bunbury
Radical Sonora, 1997

de sobte, tot sembla complicar-se

And I’m feeling tired
And I’m looking slow
And I feel so cheated
But there’s nowhere left to go

Not prepared
Mesh
The point at which it falls apart, 2000

And everyday you say you care and I’ll beware

Secret
O.M.D.
Crush, 1985

vaig dir que no compraria més CDs però crec que m’ho estic rumiant, no puc parar d’escoltar l’últim dels The Faint, “Fasciinatiion”…

Who put this hook inside my mouth…you
your getting so obssesed its all we talk about
were passive hounds on the couch

Predator skills, chemical wars, plastic islands at sea
Watch what the humans ruin with machines

There is no ghost in this machine
I make my own mistakes

I know I’m right and argue on
You get depressed and fall apart
I make my point
But you don’t get it

You know how hate takes shape
Don’t hide those guilty eyes
You gave us guns for toys
Imposed beliefs, then pride

Carry you
VNV Nation
Judgement, 2007

strange ideas you have been taught
and false prophets got you caught
no way out … this cage
is made of thoughts

“Kaufraush”
Popkiller, 1993
Wolfsheim

tot i que no és novetat (és del 2005 o del 2006), m’he enganxat a “Storyboard”, d’un grup que es diu “This is your captain speaking”, i immediatament em ve al cap la Laurie Anderson dient-nos que ens la fotem ben fotuda…

però tornem a “Storyboard”, un disc instrumental, com dels que ja no se’n fan, suau, ben fet, ideal per treballar, per llegir, per ______

per cert, avui no toca!!!

escolto “Bestiola”, d’Hidrogenesse, i me n’adono que el tonti-pop (preciosista, això sí) m’agrada, ritmes tontis, melodies tontis, lletres tontis:

vuelve conmigo a Italia
estoy empezando a olvidarla
crees que podremos encontrar
una discoteca cutre y barata
y pasada de moda
donde todavía pongan
la canción del verano
de aquel año
de nuestro verano en Italia
nuestra canción

però clar, és impossible no identificar influències dels grans, no sé si sóc jo o els autors, però escolto els Kraftwerk i la OMD per tot arreu!!!

que consti que s’ha de ser molt valent i molt bo per treure un disc com aquest i no sortir mal parat, tot i que la crítica està absolutament entregada amb aquest parell de creatius…

avui fa 40 anys que es va estrenar “2001: a space odissey”, del sempre brillant Stanley Kubrick, una pel·lícula que no em canso de veure, i que presentava un futur que encara ens queda molt llunyà; jo, per si de cas, quan trobo una pedra rectangular de mides 1 x 4 x 9 la guardo…

escolto mentrestant “The man who sold the world”, la versió de Nirvana (perquè no tinc la de David Bowie), una altra cançó d’aquelles “all-you-can-repeat”, i no sé perquè faig la connexió instantània: l’explicació que dóna la Wikipedia sobre la pel·lícula no té desperdici, tot i que no m’acaba d’agradar, no tot ha de tenir un perquè…; prefereixo pensar que en HAL senzillament té ganes de saber: qui, què, com, …, s’atabala, i decideix vigilar per la seva existència per sobre de la dels altres…

Who knows, not me,
I never lost control,
You’re face to face,
With the man who sold the world