procsilas' universe

ahir vaig veure “Lars and the real girl” (aquí “Lars y una chica de verdad”), dirigida per en Craig Gillespie, amb un currículum molt curt i gairebé per oblidar

es tracta d’una història sobre un noi que rebutja el contacte amb els de la seva espècie, odia ser tocat i evita qualsevol interacció social; aquesta presió del seu entorn la solventa portant a casa (bé, al garatge on viu) la seva nova xicota, meitat brassilenya, meitat danesa, que ha conegut per Internet, una noia que no parla gaire (no sap l’idioma, clar), missionera, i que necessita una cadira de rodes per desplaçar-se… i també necessita un xinflador (paraula que Google no troba, tot i que els meus amics la repeteixen sense parar, primer!!!)

divertida, però sense caure en la broma tonta; planteja la bogeria d’una persona (self-delusion) i com els altres hi participen, esperant que no prengui cap decisió errònia; la veritat és que l’equilibri entre les escenes divertides i lo sèria que és la situació està molt ben aconseguit

avui venia en el tren, i com he estat una hora per fer un trajecte de mitja, he tingut temps d’observar als altres patidors; uns quants podien ser de plàstic, per les seves expresions… si l’exemple d’en Lars es posa de moda serà difícil trobar seient!!!

molt recomanable

llegeixo el diari i em trobo un altre tontolaba que escriu star treck, però no m’estranya; primer, el món està ple de tontolabas (o tontoslaba) que escriuen, en diaris o en blogs, i segon, google retorna 167000 entrades, així que queda automàticament acceptat!!!

senordal: para el tratamiento de la cleptomanía

norbac: para el tratamiento de la infidelidad

litunil: para el tratamiento de la estupidez

saciram: para el tratamiento de la homosexualidad

combinació de manca de vergonya i mostra de despreci als usuaris per part de les companyies monopolistes, que saben que mai hauran de rendir comptes, ni dimitir, ni demanar perdó, ni tan sols intentar entendre el que representa

els esvorancs (quina manera més trista d’aprendre català) són una família que ha decidit reproduir-se ara amb les pluges de la tardor; fan niu a les obres fetes de pressa i de qualsevol manera i apareixen sempre en dates propícies (el 21 de cada mes n’és una)

i els responsables “impudicinis”? perquè n’hi ha uns quants, eh? i amb noms i cognoms (que no tinc ganes de buscar a la web, podeu entretenir-vos si us ve de gust, a mi no):

• el president del govern actual, com a responsable màxim de tot
• el president de l’anterior govern, que ara reclama a l’actual el que no va saber/poder/voler fer ell
• el president de renfe, que encara riu
• el president d’adif, que encara riu més fort
• un altre que no sé quin càrrec té però surt per la tele dient que des de que ell està al seu lloc (potser des de l’agost?), el servei no ha empitjorat
• els presidents de les constructores, que no saben que fer amb els diners (de tants que en tenen)

però per sort aquell gran visionari que era Carlos Jesús ho va dir ben clar

HOY RÍEN, MAÑANA LLORARÁN

perquè la gent és tonta, però tot té un límit

qualitat que sembla que alguns adoptin molt personalment com un culte a la moda imperant

secta poliédrica caracterizada por la configuración poliédrica de sus miembros

dícese de aquella persona que se confunde con un personaje y acaba dando risa; ejemplos conocidos son Pasqual Maragall, Ángel Acebes a.k.a. H3BO3 y, como no, la grande e inimitable Lina Morgan, que aprendan!!!

PD: la de la foto es Gracita Morales

lacto casei immunitas, o lacto casei defensis, no importa com l’anomenin, són palabros inventats per a vendre aprofitant-se de la ignorància i bona fé de la gent!!!

ja ho deien els grans Javier Krahe, Joaquín Sabina (…) i Alberto Perez a La Mandrágora:

igual que en televisión interrumpen la emision
para anunciar un brebaje o un masaje
interrumpo mi canción y coloco aquí un mensaje

abans de comprar qualsevol cosa pensa si en l’anunci et tracten d’idiota!!!

nom per referir-se a aquells o aquelles que en aquestes dates tan entranyables i en d’altres no tant inicien campanyes per a salvar les bal·lenes gais de l’amazones

actitud cada vez más frecuente a donde se llega DesPués de comprobar la conocida proposición de Lord John Acton sobre que el poder corrompe, y el poder absoluto corrompe absolutamente