avui he vist l’exposició de fotos de Claude Cahun, a la Virreina, sense aglomeraments el que és d’agrari perquè moltes de les peces són petites joies en blanc i negre o sèpia i cal apropar-se per mirar-les bé; també hi ha altre material (textos, panflets, cartes, etc.) que complementa les fotos, la lluita contra els nazis, la connexió amb els surrealistes, etc.

molt interessant, hi ha unes quantes fotos que són realment bones bones, la de l’autoretrat amb el mirall és excel·lent, ja sé que és lleig però me l’haguès emportada!!!

molt recomanable i a més, gratis!

ahir vaig veure “Pina“, un pal·lícula/documental/flipada rodada en 3D per en Wim Wenders, un homenatge a Pina Bausch fet pels seus ballarins, els quals ella llegeix i els fa crèixer…

visualment molt poderosa, la dança contemporània mai ha estat un dels meus interessos però ara tinc la necessitat de ballar!!! tot i que com a pel·lícula no hi ha un argument real, la combinació d’imatges d’actuacions de la companyia amb entrevistes amb personatges muts és realment impactant

no cal ser guapo per ser ballarí, cal tenir presència i saber desenvolupar-la, més enllà del que llegia Pina; els diferents ballarins que hi participen ho fant creant un concepte com a homenatge: lleugeresa, alegria, … especialment brutal l’escena quan una ballarina s’arrastra pel terra i l’altra li va llençant paletades de sorra que la van cobrint poc a poc…

i el 3D que em feia dubtar una mica realment li dóna el cop d’efecte final, en algunes escenes un pensa que els ballarins el rodejaran

la meva sort és haver vist ja fa uns anys el Café Müller i adonar-me’n ara de lo impactant que era…

molt recomanable!!!

és el que tenen les matemàtiques:

AMY = tres lletres
WINEHOUSE = nou lletres

ergo

3 x 9 = 27

estava claríssim!!!

ahir vaig anar al Cosmocaixa a escoltar la presentació per part del professor Antonio F. Costa sobre el concepte de simetria, el qual ens va deleitar amb unes imatges fascinants; no m’estranya que els musulmans rebutgessin representar a Déu i preferissin buscar els 17 tipus de simetries diferents en el pla, si no fós pel pernil serrano i la cervesa ja m’hi aniria ara mateix…

verb.

abusar d’una dona per creure’s superior i per pebrots

tot i que hi ha molts referents previs, la paraula pren rellevància a partir del cas de Dominique Strauss-Kahn

if you ever come to Barcelona and visit the Boqueria market in Las Ramblas, don’t miss this small corner near the entrance named Pinotxo (Catalan name for Pinocchio), owned by Juanito, who also owns thousands of interesting stories gathered during the countless beers he has poured in such a small counter…

and if food drives your passions, the Boqueria Market is a must: colors, shapes, smells and a noisy (and crowdy) environment will make you crave for having a “real food” experience; in that case, go to Pinotxo and ask for chickpeas with catalan sausage (“cigrons amb botifarra“), beans with squid (“fabes amb txipirons“) or, directly in Catalan, “cap-i-pota“, a true delicatessen for the brave

that’s the basic rule for food: if your language doesn’t have a word for that, you must try it at least once!!!

fa un parell de dies vaig anar a una xerrada / presentació del documental “Mi sexualidad es una creación artística”, de Lucía Egaña Rojas, sobre el moviment postporno de Barcelona, que sembla ser que està entre els primers, tant per quantitat com per qualitat…

en aquesta entrada he estat voluntàriament graciosete, de fet el titol es refereix al meu sentir a l’acabar la projecció, podia dir a la vegada “he visto un coñazo que me ha parecido muy interesante” i no caure en un parany

però ara en sèrio, les envejo, la seva valentia, la seva aposta per elles mateixes, sense cap barrera o límit; jo faria també postporno, com sporca lis, però els meus coneguts no ho entendrien i això em preocupa massa…

siempre tocando!!!

El Museo Chillida-Leku ha tancat…

avui hem sabut que fa ja unes setmanes va morir Isabelle Caro, aquella “model” “famosa” per aquelles fotos on sortia anorèxica perduda (pesava 32 kilos) i nua, un esquelet vivent que “pretenia” concienciar a la gent de la realitat del negoci de la moda, on les corbes no estan ben vistes i es porten més aviat les arestes…

si mai em faig anorèxic, em doneu un cop de puny i un plat de pernil de gla amb una cervesa ben freda…