procsilas' universe

fa un parell de dies vaig anar a una xerrada / presentació del documental “Mi sexualidad es una creación artística”, de Lucía Egaña Rojas, sobre el moviment postporno de Barcelona, que sembla ser que està entre els primers, tant per quantitat com per qualitat…

en aquesta entrada he estat voluntàriament graciosete, de fet el titol es refereix al meu sentir a l’acabar la projecció, podia dir a la vegada “he visto un coñazo que me ha parecido muy interesante” i no caure en un parany

però ara en sèrio, les envejo, la seva valentia, la seva aposta per elles mateixes, sense cap barrera o límit; jo faria també postporno, com sporca lis, però els meus coneguts no ho entendrien i això em preocupa massa…

siempre tocando!!!

El Museo Chillida-Leku ha tancat…

avui hem sabut que fa ja unes setmanes va morir Isabelle Caro, aquella “model” “famosa” per aquelles fotos on sortia anorèxica perduda (pesava 32 kilos) i nua, un esquelet vivent que “pretenia” concienciar a la gent de la realitat del negoci de la moda, on les corbes no estan ben vistes i es porten més aviat les arestes…

si mai em faig anorèxic, em doneu un cop de puny i un plat de pernil de gla amb una cervesa ben freda…

no, no ho firma pas en Julian Assange, ho fa Leonard Cohen però m’encanta que m’ho canti Enrique Morente que ha mort avui, deixant-nos orfes de petites joies per a puristes, entesos i profans…

jo, quan sento la paraula “fusión”, si no és freda em venen basques, però escolto això i em reconcilio amb el món…

Fernando Sánchez-Dragó se jacta de haberse cepillado unas lolitas treceañeras, de esas zorritas, pero como ya ha prescrito pues no pasa nada, además las delincuentes eran ellas…

TACHAN!!! Inauguramos una nueva sección! El superhéroe atareado!!! Su misión es velar por la dignidad de la raza humana, protegiéndola de peligros y maldades (musiquita nanianonaniano…)

Tras una ardua investigación, nuestro superhéroe descubrió que lo que quería realmente decir Fernando Sánchez-Dragó pero no se atrevía a decir (porque era patético de cagarse) es que su única opción era cascársela con dos piedras (japonesas, suponemos), por lo que nuestro superhéroe decidió regalarle una montaña ingente para que pudiera dar rienda suelta a sus deseos de forma sólida… le deseamos sinceramente que lo consiga!!!

fa uns dies va morir Benoît Mandelbrot, culpable de que milers de persones quedessin enganxades a imatges hipnòtiques sense ajuda de cap tipus de droga excepte un ordinador amb més o menys colorins…

ens deixa, entre altres coses, un llibre fascinant:

The Fractal Geometry of Nature, by Benoît Mandelbrot; W H Freeman & Co, 1982; ISBN 0-7167-1186-9. Hi ha traducció en castellà: La geometria fractal de la naturaleza. Editorial Tusquets. Barcelona.

que el tot i la part l’acullin

ahir mani, avui la roja, esquizos!!!

aquesta setmana passada va morir Martin Gardner, un dels meus herois particulars…

qui si no et fa descobrir això

i aleshores un s’enganxa

27, 82, 41, 124, 62, 31, 94, 47, 142, 71, 214, 107, 322, 161, 484, 242, 121, 364, 182, 91, 274, 137, 412, 206, 103, 310, 155, 466, 233, 700, 350, 175, 526, 263, 790, 395, 1186, 593, 1780, 890, 445, 1336, 668, 334, 167, 502, 251, 754, 377, 1132, 566, 283, 850, 425, 1276, 638, 319, 958, 479, 1438, 719, 2158, 1079, 3238, 1619, 4858, 2429, 7288, 3644, 1822, 911, 2734, 1367, 4102, 2051, 6154, 3077, 9232, 4616, 2308, 1154, 577, 1732, 866, 433, 1300, 650, 325, 976, 488, 244, 122, 61, 184, 92, 46, 23, 70, 35, 106, 53, 160, 80, 40, 20, 10, 5, 16, 8, 4, 2, 1

acabarà el món amb 4,2,1?

per si encara penses que les coses et van malament…