counterfeit
ahir vaig veure “A Mighty Heart“, d’en Michael Winterbottom, una pel·lícula amb un títol cursi que li va molt bé doncs té unes quantes escenes cursis, especialment per al “lluiment” de la protagonista, una Angelina Jolie que s’esforça (inútilment, jo diria) en semblar una dona a punt de deixar de ser-ho per ser mare desesperada pel segrest i posterior assassinat (no, no sóc pas un spoiler, va sortir a la tele i tot!!!) del seu marit, periodista com ella i retornat en 10 fascicles…
tot i que es deixa veure sense massa complicacions i que la seva durada és raonable, no acaba de ser rodona, li falta quelcom, el director es limita a explicar-nos la història i tot queda com una espècie de resum que es podria comprimir en quinze minuts
i com sempre, els cinemes Icària de Barcelona amb la imatge desenfocada, què trist, que trist jo, vull dir, que segueixo anant quan és quelcom que ja he vist unes quantes vegades!!! incompetents!!! els títols de crèdit no es podien ni llegir!!! una mica més i em perdo qui cantava la versió de “In a manner of speaking” (eren Nouvelle Vague & Camille), la sorpresa agradable del final
…in a manner of speaking semantics won’t do
in this life that we live we only make do
and the way that we feel might have to be sacrificed…
September 20th, 2007 at 07:43
Bé, com a mínim al final vas sebar de qui era la cançó dels crèdits. Per cert, ja la passaràs, sonava bé.
January 24th, 2011 at 11:08
[...] ahir vaig veure “The killer inside me” (aquí “El demonio bajo la piel”, molt creatiu), dirigida per Michael Winterbottom, del qual ja he parlat en aquest blog amb anterioritat [...]