david i goliat
ahir vaig veure “En el valle de Elah“, dirigida per en Paul Haggis, aquest cop en versió doblada, ja que el cine era una excusa per anar a menjar un frankfurt guarro a una cerveseria del mateix centre, on a cada taula tens un surtidor de cervesa i una pantalla que indica els litres que s’han consumit, convertint-ho en una competició absurda entre les diferents taules, absurd però divertit, com moltes coses a la vida
la pel·lícula ens explica la desaparició d’un jove combatent a l’Iraq que torna de permís i desapareix “misteriosament”, i un pare abnegat i meticulós, ex-militar, remou cel i terra per esbrinar què ha passat; no explicaré gaire perquè la pel·lícula s’aguanta per ben poc i qualsevol detall extra fastidiaria als que la vulguin veure; una guerra que se’ns mostra absurda però divertida tràgica, on els soldats han de fugir del dia a dia mitjançant la distorsió de la realitat i de la seva pròpia persona
massa llarga, amb una baixada de ritme cap a la meitat que fa que encara s’allargui més, i amb unes quants coses que no queden ben encaixades, ja sigui per artificioses o per manca de continuitat (com ara lo de l’enganxina); no és que sigui molt dolenta, però li sobra mitja hora llarga i si en una pel·lícula miro el rellotge per mi personalment és un mal senyal
pse, prescindible però tampoc em sap greu haver-la vist, complementa bé el frankfurt i la cervesa
January 30th, 2008 at 03:05
Con Eastwood Haggis gana bastante. el 90%.
En cuanto a la foto-mi debilidad- parece tal que Jesús y el ladrón arrepentido tuvieran una huida organizada del Gólgota.