each one, teach one…
abans d’ahir vaig veure “Precious“, dirigida per en Lee Daniels i basada en la novela Push d’un(a) tal Sapphire…
la veritat és que no sé perquè tenia ganes de veure-la, la identificació amb el personatge és nul·la, a priori; curiositat, suposo, al trailer els pocs segons de la parella protagonista (Gabourey Sibide, la noia, espectacular, i la mare Mo’Nique, excel·lent!!!) em semblaven suficients; la veritat és que la pel·lícula està força bé, té algun detall que grinyola i algun altre element superflu (especialment el fet d’haver comptat amb uns Mariah Carey i Lenny Kravitz “desconeguts”) però en general relata molt bé els sentiments d’una noia negra, gorda, inculta i pobra, mare d’una filla amb síndrome de Down i prenyada del segon, un drama de primera fila, vamos…
l’altre dia parlàvem del mal i de l’horror en forma d’uns habitants d’un poble embogits per la seva misèria diària; fer una traslació temporal i espacial és perfectament possible, tot i que en aquesta pel·lícula hi ha un petit espai per l’esperança, una mica distorsionada i polsosa però com a mínim una possible sortida per al seu infern diari, el propi sistema que l’aparta i la manté apartada li dóna una oportunitat en forma de persones que dediquen part del seu temps a ajudar als altres, molt americà… fins i tot la imaginació de la noia que li permet eliminar el dolor està completament mediatitzat
i a mi que m’agrada menjar, les escenes de la pel·lícula són tremendes, donen ganes de sortir corrent, literalment!!!
molt recomanable!!!