ahir vaig veure em van portar a veure “Pegados“, un musical al Club Capitol sobre una parella de joves que en el fragor de la batalla va y se encalla!!!

tonteries a part he de dir que em va agradar per diferents motius: 1) és curt; 2) és divertit, fa riure o almenys somriure de tant en tant; 3) canten bé i 4) toquen millor, felicitats al pianista!!!

no sé si queden gaires funcions, així que espabileu!!!

ahir al Liceu vaig veure “Il burbero de buon cuore”, de Vicent Martín i Soler, “competidor” de Mozart tal i com ens el presenten…

però li falta molt per poder “competir” amb Mozart, de fet l’obra d’ahir la vaig trobar molt avorrida, musicalment plana, repetitiva (tot i que això era el canon de l’època) i, de fet, les dues millors àries són de Mozart!!! era costum “regalar-se” àries entre compositors, pel que es veu, això o no tenien clar el copyright…

la crítica de veritat, com sempre aquí

vinc de veure “Drive“, dirigida per Nicolas Winding Refs, del qual coneixia sense saber-ho “Bronson”, que la vaig descobrir fa poc al +

m’he quedat una mica amb una sensació estranya, una història que es va desenvolupant, senzilla, sense complicacions, tots els personatges estan clars (quis és bo i qui no), molt ben explicada, uns tocs d’acció molt versemblants i amb un aspecte visual brutal…

…però el conjunt pse, poc consistent, poc arriscat, una mica previsible fins i tot…

jo per exemple, haguès deixat al personatge principal sense parlar en tota la pel·lícula, només assentint i amb els ulls ja podria desenvolupar-se tot solet… ella, en canvi, està força bé excepte en una escena típica i tòpica que no desvetllaré, però que hom es pot imaginar…

sigui com sigui, recomanable!

hello DS106 world!!!

This image has been blocked in protest of SOPA (Stop Online Piracy Act)

americancensorship.org/

ahir vaig veure “A dangerous method“, dirigida per David Cronenberg, un director dels meus favorits però que amb aquesta pel·lícula no acaba d’encertar-la, al meu parer… a estones se’m va fer avorrida, vaig trobar que anava a salts, li mancava una mica de ritme sostingut

de totes formes és una pel·lícula interessant, molt bé el trio actoral, especialment Jung (Michael Fassbender) i Sabina Spielrein (Keira Knightley), amb un Freud (Viggo Mortensen) una mica menys creïble

un detall: la veig veure al Verdi Park HD, amb una nitidesa brutal, però que li donava un aspecte de cine TV, amb tots els respectes

recomanable!

…que el cineforum sigui només un cop a la setmana!!! ahir vàrem veure “Fong juk” (“Exiled”) de Johnie To, una pel·lícula on tot té un sentit i un lloc, fins i tot una simple llauna de refresc…

boníssima i refrescant!!!

cada Nadal el mateix sentiment, montar l’arbre i tres o quatre setmanes després, desmontar-lo… és un cicle infinit, em sento importent (palabro entre important i impotent) posant les boles, les llums, totes ben equidistants en un arbre (millor dit, en un cadàver d’arbre) més o menys cònic…

ingredients

un arbre
20 boles vermelles
18 boles daurades
100 llumetes amb 7 programes
2×90 llumetes amb 7 programes
un lladre

ahir vaig anar al Liceu a veure “Linda di Chamounix”, de Gaetano Donizetti, una peça clàsica, canònica, estàndard basada en un potent joc amb les veus dels cantants…

…i aquests van estar excel·lents, començant per Linda (Diana Damrau) i Carlo (Juan Diego Flórez) però també el Prefecte (Simón Orfila), Pierotto (Silvia Tro Santafé) i Antonio (Pietro Spagnoli)

i per un cop, l’escenografia em va semblar excel·lent, visualment molt potent i amb quatre elements, genials les flors del bosc

com sempre, la crítica de veritat la podeu trobar aquí