get off my lawn!
ahir vaig veure “Gran Torino“, dirigida i protagonitzada per Clint Eastwood i una representació de diferents ètnies, entre les quals destaca la hmong (no llegir ja-mong, si us plau)
una pel·lícula sobre el remordiment i la redenció, sobre la religió imposada i les conviccions adquirides, sobre la família inherent i la família adherent, sobre la violència i el sacrifici; la veritat és que en Eastwood és capaç d’explicar una història ben profunda al voltant d’un objecte de desig ben banal
tot i que té alguna escena de cara a la galeria i alguna altra que explica el que no cal explicar, el conjunt és força rodó, Clint Eastwood fent de “Harry el viejo” i fent el que sap fer millor, blasfemar, escupir i apuntar a la gent amb una cara com dient “go ahead, make my day”
sembla ser que serà l’última pel·lícula de Clint Eastwood com actor, rodada amb gairebé 80 anys, ell mateix ho deixa ben clar en l’escena final, tot Hollywood va ple buscant un succesor… pitjor que substituir a en James Bond
i si us plau, no li digueu “Tito Clint”, si us escoltés serieu els propers en alegrar-li el dia!!!
molt recomanable
April 9th, 2009 at 19:17
jo em quedo amb les homilies dels funerals i les converses amb el mossén… que si no recordo malament va dir algo així com:
“Death is a bitter-sweet thing, bitter for what you loose and sweet for salvation”
Fer-se vell quan a la vida has tingut més present la mort.. i sentir i no sentir remordiments pels actes comesos..
Res, que estic d’acord, molt recomanable
April 10th, 2009 at 08:14
els comentaris del cura són terribles jeje, gairebé de llibre d’autoajuda…
You call me bittersweet
And ever since I treat you like I do
You get a taste of bitterness
Of what my broken mind can do
April 10th, 2009 at 21:56
i la família deu ni do..
sort té de la gossa i els veïns…
No és pais per a vells…