i don’t know, when it makes sense…
ahir vaig veure “Burn after reading” (aquí “Quemar después de leer”), dels germans Coen, amb un repartiment ple d’estrelles (Frances McDormand, George Clooney, Brad Pitt i un excel·lent John Malkovich entre d’altres) que són les que salven la pel·lícula, al meu parer…
una pèrdua lamentable posa en contacte els diversos personatges que els directors ens presenten poc a poc i es precipiten cap un final accelerat; es tracta d’una pel·lícula amb un ritme molt estrany, sembla no voler començar i de sobte voler acabar de cop
ara, quatre escenes ben repartides fan riure el respectable i permeten quedar-se amb un bon gust de boca; la crítica als “serveis d’intel·ligència”, o al “moronism” en general és el millor de la pel·lícula
recomanable, però un n’esperava més, d’aquest parell…
November 3rd, 2008 at 08:48
Totalment d’acord amb el tema dels diferents tempos de la película.
Per altra banda, jo vaig riure força, tot i que crec que el “gros” del públic no enten gaire bé l’humor dels Cohen. Tenia al costat una dóna que parlava amb la seva amiga constantment per contrastar si anava entenent l’argument. Els seus fills, a “la edad del pavo” a la filera del davant, l’anaven fent callar. Més educats els nens que la mare. Per que després diguin que a l’escola no eduquen els nens. Darrere meu una altra “pavera”, que no feia res més que badallar i dir que era una porqueria de peli. Això si, quan sortia el Brad Pitt cridava. Fantàstic!
Quan vaig al cinema els dissabtes, l’únic que m’agrada és que aquesta gentussa que no entén el cine que no és d’acció o d’extraterrestres, marxen decebuts i a sobre s’han gastat uns 10 euros entre entrada i crispetes. Que es fotin!