la playa de Irán y no volverán
ahir vaig veure “درباره الی” (en cristiano com diria aquell “A propósito de Elly”), dirigida per en Asghar Farhadi; una pel·lícula iraní que despertà el meu interès perquè fa temps que vull anar a l’Iran i voldria veure alguna realitat més enllà de les notícies de la tele
la veritat és que molt Iran no surt, a la pel·lícula, pel que fa a monuments, paissatges, etc. Tota la pel·lícula transcorre en una casa atrotinada al costat d’una platja al mar Caspi i en un parell d’escenes dins el cotxe, només a estones des de la finestreta s’endevina com els iranís gaudeixen del seu temps lliure
la història és senzilla: un grup d’amics (parelles joves amb nens petits) on hi ha un divorciat prepara un cap de setmana llarg per gaudir menjant, bebent i ballant; una de les noies (que fa de Celestina) convida la professora de la seva filla per veure si connecta amb l’amic divorciat, però aquesta professora amaga moltes coses (començant per ella mateixa) i, després d’un incident que canvia el registre de la pel·lícula completament, tot comença a trontollar i el que eren uns dies de relax es converteixen en una espiral de discusions, mentides i situacions incòmodes
recomanable, per entendre una mica més la societat d’un pais que intenta ser modern però encara té por de ser-ho, una altra mostra de com l’educació pot sobre la genètica
July 18th, 2010 at 12:24
la genètica no té res a veure amb el comportament, company… i quant dic res vull dir res
ara bé, jo tampoc parlaria només de l’educació… les nostres relacions són complexes (incloses les que tenim amb nosaltres mateixos) i totes elles influencien la nostra manera de fer i desfer les coses tant o més que allò que anomenem educació.
gràcies per la recomanació
July 18th, 2010 at 21:47
per això ho dic, els joves protagonistes potser menteixen instintivament però ho fan realment sotmesos per la societat que els envolta
November 5th, 2011 at 10:17
[...] ahir vaig veure “جدایی نادر از سیمین” que si ho he escrit bé és “Nader y Simín, una separación”, dirigida per Asghar Farhadi del qual ja havia vist una petita joia [...]