Le hérisson peut manger des croquettes pour chiens ou chats
ahir vaig veure “Le hérisson” (aquí a l’altra banda dels Pirineus “El erizo”), primer llargmetratge de Mona Achache, basat en la novela “La elegancia del erizo” de Muriel Barbery que, ves per on, vaig llegir aquesty estiu i del qual ja vaig parlar en aquest blog
no em passa sovint això de llegir un llibre i al poc temps veure la pel·lícula, de fet conèixer tota la història, incloent-hi el final, no em va perjudicar gaire, ans el contrari, vaig poder-me fixar en els detalls i deixar de banda una mica el ritme narratiu
he de dir que la pel·lícula segueix força fidelment el llibre, tot i que evidentment perd part dels detalls que apareixen en el mateix, però ho compensa afegint-ne d’altres força interessants; l’habitació de la Paloma és tot un món en si mateixa, les filigranes que fa la nena amb un retolador negre són genials, visualment senzilles però molt ben trobades; com a contraposició, el pis de la portera és d’un estoicisme absolut, excepte el que s’amaga darrera de les portes, tant de la nevera com de l’habitació secreta que amaga el món on viu realment l’eriçó…
hi ha un detall “màgic” que la directora inclou, relacionat amb un peixet vermell, que no sé què realment pinta, suposo que quelcom poètic, però que crec que és una llicència innecessària, per molt metafòrica que pretengui ser…
sigui com sigui, llegiu el llibre i veieu la pel·lícula!!!