le rouge et le noir
bé, abandonaré la tercera persona flamenca per relatar l’experiència en primera persona: vinc del primer espectacle de la temporada 2007/2008 del Gran Teatre del Liceu, de veure a Sara Baras amb la seva versió particular i molt personal de Carmen, una actitud de dona, un bizarre love triangle, definitivament un espectacle flamenc que tria i combina elements de l’obra original d’en Georges Bizet de forma molt encertada
la veritat és que les experiències prèvies amb el flamenc ara resulten anecdòtiques, quasi risibles, un cop vist aquest espectacle en vermell i negre; es tracta dels dos colors del flamenc, coincidint amb el que va escriure aquell que va donar nom a una síndrome molt coneguda, que també resulta d’aplicació aquí; tot impecable: el repartiment (sara Baras, José Serrano i Luis Ortega), el cos de ballarins, els músics flamencs, l’orquestra i l’escenografia, simple però molt efectiva, combinada amb una il·luminació molt encertada
suposo que el no ser expert gens enterat en la matèria fa que encara estigui sota la’esmentada síndrome i no pugui ser massa objectiu, però la sensació (a això es resumeix tot) és d’haver vist quelcom excepcional, com qui tasta un Vega Sicilia o un pernil ibèric de bellota gla i descobreix un trocet del paradís
quin poderio!!!
September 5th, 2007 at 07:36
Totalment d’acord.
Jo també estic sota la síndrome de Sara Baras. Res a veure amb espectacles previs (Farruquito, Cortés, Gades….). Malgrat ser un catalanet poc entés en la materia m’ha semblat un flamenc serios, sobri, molt tècnic i malgrat tot aixó absolutament emocionant.
Molt recomanable !!!!
September 7th, 2007 at 07:36
Benvinguts al flamenc elegant i amb força. Us recomano molt molt els espectacles de Mariana Pineda i “sabores”. En aquest darrer podreu gaudir d’una excel·lent mostra de diferents estils flamencs.