niñata de mierda
ahir vaig veure “Vicky Cristina Barcelona” d’en Woody Allen, amb un repartiment estelar, la bleda de la Johansson, la ximpleta de la Pe que es menja l’anterior sense patates (o potser amb patata), un Bardem oscaritzat i una desconeguda (per mi) Rebecca Hall més que correcta; un bonic exercici cinematogràfic on impera la llei del mínim esforç combinada amb les dites “dormirse en los laureles” i “si funciona no lo toques”, al que últimament ens té acostumats el director
un exercici cinematogràfic amb Barcelona (i una mica Oviedo i de rasquis Sevilla) de fons, tot i que distorsionada (el taxista que les porta de l’aeroport és un pirulero, donat la volta que les fa fer) i irreconeixible pels que la vivim cada dia; suposo que els calers que va pagar l’ajuntament ajuden a donar aquest toc d’anunci “americans, Barcelona is waiting”
també cal dir que després d’haver estat sentint a parlar de la pel·lícula tan de temps, per la tele, els mitjans, els amics, etc., és difícil entrar en la sala sense idees preconcebudes; hauria de ser possible eliminar tots els comentaris previs per evitar prejudicis que l’únic que aconsegueixen és que al sortir la frase més repetida sigui “no n’hi havia per tant”, ni de bona ni de dolenta, enfonsant la pel·lícula en una mediocritat molt perillosa; he de dir que em va sorprendre positivament, perquè les quatre cosetes que fa el Sr. Woody Allen sap fer-les molt bé, hi ha escenes on un parell de miradetes permeten veure que allò acabarà malament (al llit o entre matolls, vull dir); en canvi, la veu en off que ens taladra constantment i ens explica ràpidament tot allò que el director no ha volgut/sabut/pogut (tria el teu verb preferit) filmar es fa una mica pesadeta i excessiva, al meu parer
no és en Woody Allen en la seva millor forma, però qui li entra a discutir res a aquest senyor; de totes formes, recomanable tot i que la cartellera comença a posar-se interessant…
September 29th, 2008 at 09:11
Sip, a mi també em va agradar força i tanmateix: Barcelona no és tan protagonista, podria ser Roma i m’hagués agradat igual; coincideixo amb tú que la veu en off és una mica trampa; i Rebecca Hall… está impresionant! D’on ha sortit aquesta xiqueta?? SUPERFAN!!
September 29th, 2008 at 14:57
Jo no l’he vist, però a mi la Pe fent de ximpleta sempre m’ha encantat…
September 29th, 2008 at 19:27
doncs aquí no es queda curta!!!
September 30th, 2008 at 08:55
Jo quan vaig a veure a n’en Woody Allen hi vaig venut perquè m’agrada força com fa cine. Ja sé que no soc massa original (o potser ara si?). La pelicula no és de les millors peró conserva la chispa dels dialegs i de les situacions impossibles. L’escèna de “in english please” és impagable.
Aneu i simplement disfruteu-la.
October 5th, 2009 at 08:43
[...] ahir vaig veure “Whatever works” (aquí “Si la cosa funciona”, shit you little parrot), l’última (potser penúltima, perquè aquest home no para) pel·lícula d’en Woody Allen, que com a mínim ens fa oblidar el bodrio anterior, V.C.B. [...]
September 6th, 2010 at 10:03
[...] escrita i dirigida per en Woody Allen que no “falla” a la seva cita anual (2009, 2008 i 2007), tot i que per mi sí que [...]