nit de reis
ahir vaig veure al Liceu “Simon Boccanegra”, de Giuseppe Verdi, un valor segur que, a més, no té necessitat d’allargar una òpera més enllà de l’estrictament necessari; una música excelent, una història no tan plana com lo que estem acostumats i una escenografia minimalista, amb només un espai i un únic moble vermell com a nota de color; una iluminació mínima, que de vegades deixava als cantants a les fosques i d’altres enlluernava al públic amb una llum frontal usada per a les retroprojeccions; tot molt modern, això sí
com sempre, la crítica de l’òpera la deixo als entesos, jo em limito a posar aquí les meves observacions de l’espectacle d’ahir, que va ser total:
1) haurien de programar l’òpera en època d’estiu, quan la gent no està refredada i no hi ha un cor d’estossecs constant
2) o bé a l’entrada donar un paquetet de kleenex a tot aquell que li moquegi el nas
3) va haver algú que va tenir un incident greu perquè va semblar que s’ofegava, i el van haver de retirar de la sala després d’haver demanat un metge!!!
4) els carmels, si us plau, es porten de casa ja sense l’envolcall de paper per evitar fer sorolls innecessaris
5) i, finalment, hi havia unes veus que s’escoltaven al final del tercer acte que semblaven venir dels passadissos, fos qui fos, això és un detall que el teatre no es pot permetre, tan si eren treballadors (imperdonable!!!) com si no