no es malo, son las malas compañías
ahir vaig veure “3:10 to Yuma” (aquí “El tren de las 3:10″), dirigida per en James Mangold, que resulta que va dirigir “Heavy”, una pel·lícula estupenda de veritat, així que tenia força crèdit; de fet el crèdit li dura força estona, fins al final, on tot el conjunt esdevé inversemblant, i no, no apareixen UFOs…
la pel·lícula presenta un dolent molt dolent Ben Wade (un Russell Crowe molt correcte) que és atrapat i ha de ser portat a la presó en un tren que surt d’un poblet que està a uns dies de camí; un camperol coix mort de gana, literalment (un loser, vaja, interpretat per un Christian Bale perfecte), s’apunta al carro per portar-lo i treure’s uns calerons que salvaran la seva família i la seva autoestima, no menys important, així com el reconeixement del seu fill gran; no és un argument massa original i de fet la pel·lícula és un remake, però el director presenta al dolent com una persona seductora, atractiva, amb un estil de vida despreciable però amb un punt d’heroicitat (que li diguin als pobres apatxes), el que fa que no sigui només un western sinó que pretén pretenciosament entrar en el terreny psicològic; el ritme no decau en cap moment i està molt ben feta, això si, estereotipada com tots els westerns però què li farem, és el gènere…
el final, que no explicaré, és fatal, un punt de cursi, un punt de soberbi, un punt de surrealista, total, tres punts, suspens
de totes formes, recomanable