pobreta
ahir vaig veure “Marie Antoniette“, de Sofia Coppola, un cognom que pesa molt en el mon del cinema; és la història de una noia que es veu casada amb l’hereu de la corona francesa i és transplantada de la seva Viena natal a un Versalles ple de conspiracions i escàndols i clar, pobreta, queda completament corrompuda tot i que ella és bona i només cultiva les addiccions habituals de l’época: champagne, joc, amants, etc.
la directora és, primer de tot, moderna, i com a tal, fa pel·lícules modernes, encara que estiguin ambientades al segle XVIII, tot i que he de dir que sempre que veig una pel·lícula d’época tinc problemes per a creure’m l’ambientació i estic tota l’estona buscant per si veig un endoll, una farola o qualsevol altre anacronicisme
i si a sobre la pel·lícula és avorrida, doncs aleshores ja qualsevol cosa que distregui et fa perdre el fil, tot i que en aquest cas no n’hi ha massa, de fil, i la part final sembla estar resolta de qualsevol manera, i el dilema moral que podrien tenir els reis quan són capturats és absolutament inexistent
per cert, he oblidat dir que la versió original és en anglés, i es fa força estrany combinar les imatges amb els diàlegs, crec que és un altre problema de la pel·licula, que queda en evidència quan apareixen algunes frases en francés (p.e. quan algú del servei anuncia l’entrada d’algú)
la sorpresa és trobar-se trocets de música pop i rock per a acompanyar certes escenes, entre totes em quedo amb l’escena del ball de màscares i el “Hong Kong Garden” de Siouxsie and the Banshees
més prescindible que recomanable, gosaria a dir
January 14th, 2007 at 12:53
Estic d’acord. Avorrida i a més a més repetitiva. Que no aconssegueixis que et facin l’amor dificilment dona per la meitat d’una pel·licula de 123 minuts. Que vivien a Versailles a la seva bola ja ens ho suposavem, peró es que segons sembla, inclos el rei, no es que ignoressin es que eren impermeables al que passava a fora.