poricida
vinc de veure “Stalin”, adaptat per en Flotats a partir de la novela “Una exécution ordinaire” d’en Marc Dugain, en el Teatre Tívoli al qual li han tret les dues primeres files, així que la meva fila 3 ha passat a ser una fila 1 davant d’un mur negre que era la base de l’escenari; estirant el cap veia els peus dels personatges, les pobres iaies només veien els caps
amb aquest Stalin en Flotats venia a reconquerir Barcelona, després de sentir-se despreciat (no em queda clar l’adjectiu adequat); “ara veureu, la por que em tindreu” però la veritat és que li queda un Stalin molt ben caracteritzat però que no sembla un boig dèspota aterroritzat del seu propi imperi del terror; massa tics, però s’ha de reconèixer que en Flotats en sap “un rato”…
i la sorpresa final, un al·legat anti-rus (o anti-Putin) que no sé si deu haver agradat molt allà a Rússia, tot i que no sé si n’estan al cas… queda una mica artificial i rocambolesc (adj inversemblant, extravagant, ple de peripècies extraordinàries i fantàstiques)
October 18th, 2007 at 15:04
a mi em va agradar la frase que parlava del comunisme i es preguntaven si era una ciència o era una filosofia, i acaben concloent que era filosofia perquè si hagués estat una ciència s’hagués provat abans amb animals