sometimes I have bad days…
ahir vaig veure “The bad liutenant: port of call – New Orleans“, (aquí només “Teniente corrupto”) una pel·lícula tota ella d’en Nicolas Cage excepte la sorprenent direcció d’en Werner Herzog, expert en personatges anats de la pilota…
és un remake de l’obra mestra d’Abel Ferrara que té a en Harvey Keitel com a protagonista? en Herzog diu que no, que ni tan sols l’ha vista; tan de bo, potser no li haguès quedat aquest exercici de lluiment personal (d’en Cage, no pas d’ell), amb un parell de plans visualment interessants (el cel gris núvol sobre el downtown de New Orleans és com la selva de “Aguirre, la cólera de Dios”, completament opresiu) i d’altres diria que risibles (el del cocodril al marge de la carretara o el del ballari de soul’n'breakdance)
és important allibrar-se de tot prejudici quan un va al cine o llegeix un llibre o escolta un disc; que surt en Nicolas Cage? no importa! podria haver estat en Jim Carrey!!! però clar, quan al final de la pel·lícula tot “encaixa” (per dir quelcom) i en Cage queda abatut interiorment però cobert exteriorment un ja no pot aguantar-se les ganes de dir “venga ya, tu estás flipao”, el final em va semblar de lo més cutre que he vist en molt de temps; l’escena a la comisaria i després a l’aquari són tremendes, especialment la primera, un exercici d’autoparòdia? una fugida endavant? una broma privada tipus “Malcom in the middle”? si almenys hagués agafat el tint de “Requiem for a dream”, però no, l’Herzog es limita a colar-nos quatre imatges reptilianes i poca cosa més; un mal dia el té qualsevol, penso
i mira que recordava poca cosa de la pel·lícula de l’Abel Ferrara, que és del 1992, que ningú intenti veure-la abans o després perquè no resistirà la comparació; sí, ja sé que és pomes i peres, però aquesta pera és una pera patatera!!!
i què fa en Val Kilmer, a banda d’estar acabat? imdb revela que darrerament ha canviat la qualitat per la quantitat… llàstima, amb el que prometia a “Top secret”…
diria que prescindible, tenint altres petites i grans joies com té ara la cartellera…