ahir vaig veure em van portar a veure “Pegados“, un musical al Club Capitol sobre una parella de joves que en el fragor de la batalla va y se encalla!!!
tonteries a part he de dir que em va agradar per diferents motius: 1) és curt; 2) és divertit, fa riure o almenys somriure de tant en tant; 3) canten bé i 4) toquen millor, felicitats al pianista!!!
no sé si queden gaires funcions, així que espabileu!!!
ahir al Liceu vaig veure “Il burbero de buon cuore”, de Vicent Martín i Soler, “competidor” de Mozart tal i com ens el presenten…
però li falta molt per poder “competir” amb Mozart, de fet l’obra d’ahir la vaig trobar molt avorrida, musicalment plana, repetitiva (tot i que això era el canon de l’època) i, de fet, les dues millors àries són de Mozart!!! era costum “regalar-se” àries entre compositors, pel que es veu, això o no tenien clar el copyright…
la crítica de veritat, com sempre aquí
fa un parell de dies vaig veure “Les aventures de Tintin” (sí, en català, i a més en 3D!!!), dirigida per Steven Spielberg i que reprodueix més o menys (com falla la memòria) el títol “El secret de l’Unicorn”, la primera part (que en són de llestos!) d’una història escrita per Hergé
poca a cosa a dir, un 3D brutal, mareja a estones, acció in crescendo, especialment l’escena a la ciutat portuària, Indiana Jones a tope, divertida i entretinguda
jo el que vull veure és “Les set boles de cristall” i “El temple del Sol”, probablement la meva història favorita de Tintín, les acabaran fent totes? aquesta ha costat 135 millions de $ (em sembla poc) i ha recaptat ja 207 millions, no gaire més
no diré recomanable, però no cal fer massa esforç (excepte visual, millor si el seient no està prop de la pantalla) per gaudir-ne
fa un parell de dies vaig anar al Liceu a veure “Escenes del Faust de Goethe“, amb música de Rober Schumann, una versió concert amb cantants que anaven amunt i avall ocupant diferents faristols segons el moment, funcional, suposo, però una mica casolà, ja sé que es deuen avorrir molt quan no canten però això d’entrar i sortir d’escena (de vegades amb una mica de cara de “ja està fet/perpetrat, marxo”) se’m fa estrany; no parlarem del programa de mà, miserable…
he de dir que, tot i l’orquestra (i el director “extra”, en Josep Pons), la música em va agradar i els cantants els vaig trobar prou bé, el que fa la ignorància!!! com sempre, la crítica de veritat (més demolidora) la trobareu aquí
sigui com sigui, entre “per llogar-hi cadires” i “fer volar coloms” no sé per què he optat per la segona…
ahir no sé com va acabar la cosa que vaig anar a sopar a un restaurant de luju-luju, concretament al Dos Cielos, on em vaig cascar un menú de degustació que sóc incapaç de reproduir però que us diré que era espectacular, i que vaig pagar espectacularment però content i amb la panxa plena…
el restaurant té poques taules, però ahir dimecres, nit de fútbol, totes ocupades, la majoria fent el menú de degustació
suposo que pels xefs deu ser una mica frustrant, ja que el menú és força creatiu i un bon aparador del domini dels materials i de les tècniques, però que no permet recrear-se en cap aspecte en concret
sigui com sigui, si puc repetir-hi ho faré!!!
ahir vaig veure “Up in the air“, dirigida per en Jason Reitman per a la major glòria d’en George Clooney, que apareix el 82.6% del temps en pantalla per a gran deliri dels seus fans…
en plena crisi econòmica, fer una pel·lícula “cómica” sobre l’acomiadament és una mica arriscat, especialment si s’adopta una visió superficial, centrant-ho tot en la forma de viure i de fer del personatge principal, un descregut amb un únic objectiu, ser el número 7 d’una llista exclusiva; és una llàstima perquè la idea bàsica de la pel·lícula és interessant, però acaba sent molt irregular, amb quatre situacions tòpiques i a punt de tenir un final feliz que ni les perruqueries xineses!!!
no diré prescindible, però la cartellera té altres cintes més interessants ara per ara!!!
…només cal obrir els ulls i somiar…
vinc de veure “Up“, dirigida per Pete Docter i Bob Peterson; una pel·lícula animada de només 175M$, la número 20 segons la llista de la sempre atenta wikipèdia…
una mica ramplona, ñoña (nyonya?) i, és una opinió, a anys llum de Wall-e, que per cinc millions de dolars més crec que va quedar força més rodona; però clar, una pel·lícula amb nen i animals, què pots esperar?
dedicada a tots aquells que van fer la mili i van sortir a caçar gamusinos…