procsilas' universe

vinc del cine de veure “Notes on a Scandal“, d’en Richard Eyre, amb una parella d’actrius que estan espectaculars, Judi Dench, fent de professora ja de tornada, insuperable, molt millor que donant-li ordres a en James Bond; i Cate Blanchett, fent de novata en una escola de Londres plena d’adolescents hormonats descerebrats

és difícil parlar d’aquesta pel·lícula sense revelar el secret que s’amaga dins la relació que es desenvolupa entre les dues professores, així que, atenent a que es tracta d’una pel·lícula molt recomanable, no diré res més excepte que “ya tardas”

no obstant això, el tema de fons de la pel·lícula és la capacitat d’auto-engany, però també el de la manipulació, tots dos mecanismes de defensa producte d’una soletat esfereidora que resumeix (amb la meva poca memòria) la frase “què difícil és muntar tot un cap de setmana al voltant de la visita a la bugaderia”, uff, en boca de l’actriu resulta colpidora!!!

la música és de Philip Glass, tot i que el moment/sorpresa musical és quan remenant trastos vells apareix un disc de Siouxsie & the Banshees, que dóna nom a aquesta entrada, i parlant de la Siouxsie la professora novata diu “we worshiped her”; no m’estranya gens…

tot i que per aquesta pel·lícula hauria anat millor “Arabian Knights” del “Juju”…

ahir vaig començar el curs de fotografia sobre la llum i el color, amb quatre coneixements teòrics bàsics i una mica de culturilla visual sobre el tema, a partir del treball dels bons, entre d’altres Martin Parr, Franco Fontana o el més conegut Steve McCurry, més “postalero” però indudablement un mestre

a mi el concepte de color sempre m’ha fascinat; dels llibres d’Oliver Sacks he aprés que el color és totalment subjectiu, el construeix el nostre cervell en un mòdul de nivell superior al de reconstrucció de l’escena, de forma que cada persona té un algorisme de creació de sensació de color suposadament igual però segurament amb matisos; res impedeix que una persona intercanviï les bases (faci una rotació de l’espai, dirien els entesos) per a generar els colors a partir dels impulsos que es reben des de l’ull, i ho vegi tot diferent, però perfectament coherent amb el seu esquema mental; en plan Aviador Dro a “Nuclear Sí”…

Volcanes rugientes escupiendo lava,
y bosques violetas con cesped naranja,
cavernas ocultas en playas profundas,
y valles cubiertos de flores saladas.

A qui li interessi el tema del color, a més dels llibres d’en Sacks, tots genials, no només els que parlen sobre el color, li recomano un llibret d’Alianza Editorial, la col·lecció de llibre de butxaca anomenat “El libro del color“, d’en Juan Carlos Sanz, molt complet i entenedor