diumenge pel matí, escolto “Double cross” dels Seabound, i la primera cançó revela una veritat colpidora…
I am the crack of your voice
The static in the sound
I am the bias in your choice
I scorch the ground
qui juga amb foc es crema, em deien de petit, però clar, és tan seductor, tan poderós, tan destructiu, tan adictiu…
vinc del Liceu de veure d’escoltar un recital amb en Simon Keenlyside cantant i en Julius Drake al piano, acompanyat per una senyora/senyoreta que li anava passant els fulls de la partitura de tant en tant; el pianista molt bé, amb els tics típics de tot pianista, i el cantant també força bé; tots dos força aplaudits i “vitorejats”
no us faré la crítica del recital, no puc, no en sé; a més, en Roger Alier era unes files més endavant i segur que la seva crítica serà la bona de llegir; només diré que jo anava una mica amb por i tot el contrari, he quedat gratament sorprés
la por venia perquè sempre recordo l’escena de “Small Time Crooks” on en Hugh Grant porta a la dona d’en Woody Allen, la Tracey ullman, a una espècie d’òpera post-modernista, on tothom sembla abduït per l’obra excepte ella que és com la nena que descobreix que l’emperador va despullat
l’anècdota: un impresentable ha deixat que el seu mòbil soni durant la interpretació d’una peça; que et soni el mòbil a l’òpera és patètic, però que et soni en un recital és tan cutre com pixar-se a la piscina… …des del trampolí
no, no parlaré del preu dels pisos, que és una burrada
acabo de fer-me amb la còpia (legal) d’un disc que ja he gastat de tant escoltar-lo al iPod, concretament el “we collide” dels mesh, comprat a Discos Revolver per 13,90€, gairebé el màxim que estic disposar a pagar per un disc excepcional
i aquest ho és, com gairebé sempre, combinen cançons genials amb alguna més fluixeta, però els mesh fan discos ben fets que agraden en general, sense estridències
entre d’altres em quedo amb “step by step”, “rest in pieces”, “my hands are tied”, però especialment amb “can you mend hearts”, una canció (atenció a la cursilada) preciosa
un dels discos del 2006, no digui el que no digui mondosonoro