ahir vaig veure “Tristan und Isolde” al Liceu, obra de Richard Wagner el que vol dir que dura 4 hores, més dos descansos de mitja hora, total 5 hores, des de les 7 de la tarda fins mitjanit, ni Family Guy, ni sopar, ni APM, ni Lost, ni Olimpique de Lyon – Real Madrid, ni dormir aviat ni res de res…
directament la crítica de veritat la trobareu com sempre aquí, a més amb el mateix repartiment, tot i que entenc que dies diferents els cantants i l’orquestra poden funcionar de forma diferent; he de dir que va haver molts més aplaudiments i “bravos” i “bravas” que no pas xiulets, però començo a pensar que aquest torn A és molt A-comodatici… també diré que l’orquesta va sonar millor que altres cops, però sempre penso en endur-me un micro i gravar uns passatges per després analitzar-los amb calma, ja que aquesta sala no crea un so brillant, penso…
jo em dedico com sempre a lo fàcil, que és criticar; no em va agradar el decorat d’en Hockney, un senyor que per altra banda té coses que m’agraden MOLT però que penso que no l’encerta per a decorar a un Wagner, m’hagués agradat quelcom més fosc, més gòtic i més romàntic; igualment, el vestuari el vaig trobar trivial, gens espectacular
i a Wagner també el criticaré, no us penseu pas que quedarà sense rebre; tot i ser una obra molt bona, li podríem retallar mitja horeta del primer acte, uns deu minuts del segon i uns vint del tercer, i fer-ho tot una mica més curtet i àgil, hi ha estones on l’acumulació repetitiva de pensaments creuats dels personatges esdevé, al meu parer, excessiva…
encara queden un parell de dies, penso, pels més agosarats o realment entesos!!!
