m’he llegit en un plis plas “Ventajas de viajar en tren”, d’Antonio Orejudo; és tan curt que si em feu dir de que va ja us he aixafat la guitarra, així que ja podeu córrer a comprar-lo i llegir-lo vosaltes mateixos…

només diré que sense tenir res a veure, he tingut flaixos de “Si una nit d’hivern un viatger” d’Italo Calvino, m’han donat ganes de rellegir-lo; una història dins d’una altra, uns personatges describint d’altres, la vida recargolant-se sobre si mateixa…

molt recomanable!!!

ahir vaig veure “Un prophète“, dirigida per Jacques Audiard que també és coguionista, una pel·lícula sobre un jove (en Malik, un Tahar Rahim excel·lent!!!) tot just considerat adult pel sistema judicial i tancat en una presó on haurà d’aprendre a sobreviure, literalment

molt bona, especialment la part inicial (ben bé la primera hora, potser hora i mitja) on el director ens explica perfectament el drama que suposa per un nouvingut entrar en un recinte on tothom té amics i enemics, on tot té un preu i la vida d’un mateix pot ser l’única moneda de canvi; després comencen a aparèixer un munt d’històries i detalls que allarguen la pel·lícula una mica excessivament, tot i que en cap cas es fa pesada; les quatre escenes violentes o d’acció són espectaculars i esgarrifoses…

el que més m’ha agradat és la relació de submisió entre en Malik i el seu “protector” Luciani, com el primer l’accepta i no la discuteix; fins i tot quan ja té cert poder el primer li diu clarament, “lo hago porque me lo has pedido” sabent que podria situar allà mateix el principi de la fi, tot i que en realitat aquesta ja fa temps que s’havia iniciat…

l’escena final al patí de la presó resumeix perfectament el canvi de posició que aconsegueix el nouvingut al llarg del temps; ni tan sols el càstic de l’anteriorment protector pot ser exemplar, seria donar-li massa importància a quelcom que ja clarament és patètic

jo m’atreveixo a proposar un remake d’una escena de la pel·lícula, precísament la final: jo hauria mostrat el personatge d’en Malik amb barba de quaranta dies, com a mostra de poder

molt recomanable!!!

ahir vaig veure “Tristan und Isolde” al Liceu, obra de Richard Wagner el que vol dir que dura 4 hores, més dos descansos de mitja hora, total 5 hores, des de les 7 de la tarda fins mitjanit, ni Family Guy, ni sopar, ni APM, ni Lost, ni Olimpique de Lyon – Real Madrid, ni dormir aviat ni res de res…

directament la crítica de veritat la trobareu com sempre aquí, a més amb el mateix repartiment, tot i que entenc que dies diferents els cantants i l’orquestra poden funcionar de forma diferent; he de dir que va haver molts més aplaudiments i “bravos” i “bravas” que no pas xiulets, però començo a pensar que aquest torn A és molt A-comodatici… també diré que l’orquesta va sonar millor que altres cops, però sempre penso en endur-me un micro i gravar uns passatges per després analitzar-los amb calma, ja que aquesta sala no crea un so brillant, penso…

jo em dedico com sempre a lo fàcil, que és criticar; no em va agradar el decorat d’en Hockney, un senyor que per altra banda té coses que m’agraden MOLT però que penso que no l’encerta per a decorar a un Wagner, m’hagués agradat quelcom més fosc, més gòtic i més romàntic; igualment, el vestuari el vaig trobar trivial, gens espectacular

i a Wagner també el criticaré, no us penseu pas que quedarà sense rebre; tot i ser una obra molt bona, li podríem retallar mitja horeta del primer acte, uns deu minuts del segon i uns vint del tercer, i fer-ho tot una mica més curtet i àgil, hi ha estones on l’acumulació repetitiva de pensaments creuats dels personatges esdevé, al meu parer, excessiva…

encara queden un parell de dies, penso, pels més agosarats o realment entesos!!!

…salen unos pequeños hilitos…

…joder, qué tropa…

llegeixo a El Pais…

El Vaticano afirma que los curas no son pedófilos, sino “efebófilos”

…i penso en el poder del llenguatge, de com les paraules dominen la realitat!!! quin monstre hem creat!!!

l’esglèsia irlandesa reconeix abusos “endèmics” a nens en escoles sota la seva responsabilitat, total 35000 nens tocats, pegats, abandonats, maltractats, humiliats, violats, se m’acaben els verbs…

i ahir surt un paio vestit de negre per la tele dient “resarem per ells”, quina barra!!! millor dit, quina farra!!! encara salivava de pensar-hi… igualet que en Nigel explicant la seva aventura a bord del vaixell que el va rescatar de l’illa…

veneçuela, togo, moldàvia, maurici, egipte, israel, afganistan

i altres 117 païssos que no han obtingut cap medalla

es veu que la indústria pornogràfica usarà HD-DVD en lloc de Blu-ray per als seus productes, donat que Sony no vol que el seu format s’usi per a segons quins continguts

per tant, Blu-ray ha muerto, viva el rey!!!

enfonsant-nos una mica més en l’ambigüitat…