procsilas' universe

avui he vist l’exposició de fotos de Claude Cahun, a la Virreina, sense aglomeraments el que és d’agrari perquè moltes de les peces són petites joies en blanc i negre o sèpia i cal apropar-se per mirar-les bé; també hi ha altre material (textos, panflets, cartes, etc.) que complementa les fotos, la lluita contra els nazis, la connexió amb els surrealistes, etc.

molt interessant, hi ha unes quantes fotos que són realment bones bones, la de l’autoretrat amb el mirall és excel·lent, ja sé que és lleig però me l’haguès emportada!!!

molt recomanable i a més, gratis!

amb les primeres freds de la tardor les fulles cauen i donen ganes de veure quelcom més recollit, com ara “Det sjunde inseglet” (aquí “El séptimo sello”), del gran Ingmar Bergman, un valor segur ell i una de les meves obres mestres preferides ella…

la fe, el que creu en Déu, el que no, el que vol i no pot, el que no vol però no pot estar-se’n, i sobre tots ells, la mort, eterna, sempre guanyadora, tot i que de tant en tant algun mortal li faci una juguesca; no vull fer-me el suec, però:

Ingenting undgår mig. Ingen undgår mig.

recomanable? no, obligatòria!!!

ahir vaig veure “The killer inside me” (aquí “El demonio bajo la piel”, molt creatiu), dirigida per Michael Winterbottom, del qual ja he parlat en aquest blog amb anterioritat

una pel·lícula “polèmica” perquè algú va considerar que fa apologia de la violència gratuïta contra les dones, des de Sundance, on es va presentar i va deixar en estat de xoc a uns quants neopuritans, suposo; és cert que hi ha un parell d’escenes colpidores, literalment, tal i com apareixen en el llibre de Jim Thompson en el qual es basa la pel·lícula; des d’aquí reclamo menys sucre (o sacarina) i més $%@GR!!!

no em va acabar d’agradar del tot, la pel·lícula juga amb que tothom té un costat fosc que li fa fer coses inversemblants, massa inversemblants, al meu parer… alguns personatges i situacions no semblen “reals” (el del sindicat, per exemple, no me’l vaig poder creure)

una autoreferència divertida al final, abans de l’escena apoteòsica, el protagonista li diu a un policia (més o menys el que recordo): “no diguis res, a tu no t’han donat text”

recomanable, per violenta entretinguda

#odiovolar #odiolanavidad però m’agraden moltes altres coses!!!