ahir vaig veure “La fille du régiment” al Liceu, una òpera molt teatral de Gaetano Donizetti amb un Juan Diego Flórez fent de Tonio ple-tò-ric que ens va regalar un bis de l’ària amb nou dos-de-pit, quelcom que jo no havia vist mai i que em va deixar flipant una bona estona…

com sempre, la crítica de veritat la trobareu aquí, només afegiré que em va agradar força però va ser massa teatral pel meu parer, especialment el paper de Marie (una Patrizia Ciofi excel·lent) fent saltironets, però bé, si l’objectiu era fer riure i somriure al públic, ho va aconseguir de valent

quin regal!!!

ahir vaig veure “Gran Torino“, dirigida i protagonitzada per Clint Eastwood i una representació de diferents ètnies, entre les quals destaca la hmong (no llegir ja-mong, si us plau)

una pel·lícula sobre el remordiment i la redenció, sobre la religió imposada i les conviccions adquirides, sobre la família inherent i la família adherent, sobre la violència i el sacrifici; la veritat és que en Eastwood és capaç d’explicar una història ben profunda al voltant d’un objecte de desig ben banal

tot i que té alguna escena de cara a la galeria i alguna altra que explica el que no cal explicar, el conjunt és força rodó, Clint Eastwood fent de “Harry el viejo” i fent el que sap fer millor, blasfemar, escupir i apuntar a la gent amb una cara com dient “go ahead, make my day”

sembla ser que serà l’última pel·lícula de Clint Eastwood com actor, rodada amb gairebé 80 anys, ell mateix ho deixa ben clar en l’escena final, tot Hollywood va ple buscant un succesor… pitjor que substituir a en James Bond

i si us plau, no li digueu “Tito Clint”, si us escoltés serieu els propers en alegrar-li el dia!!!

molt recomanable

no som el motor d’Espanya!!!

ja n’hi ha prou de folk-pop, folk-rock i folk-osties!!! tots iguals, d’idèntics i de falsos!!!

avui oficialment una marca comercial que no esmentaré per no haver-los de demanar royalties ha donat per finalitzat oficialment el contracte amb en Oleguer Presas, un jugador de fútbol que ha gosat dir la seva sobre el cas de l’etarra De Juana Chaos, i que ha sentat molt malament en l’entorn diguem-ne reaccionari de la marca comercial que ha decidit que no pot seguir patrocinant el jugador

un altre jugador, Salva Ballesta, ha demostrat lo poc intel·ligent que és demostrant la seva manca d’enteniment comparant les declaracions d’Oleguer amb una caca de gos, suposo que aconseguint la riatlla dels periodistes esportius (un oximoron?) i la portada tan desitjada pels mediocres en joc i calents en declaracions

ens agrada creure que els esportistes són éssers superiors que no s’han d’involucrar en els aspectes terrenals de la vida diària de la resta de mortals, i clar, quan un esportista opina sobre política, societat o fins i tot cultura, li saltem al coll no sigui que descobrim que també tenen un cervell i que tenen neguits més enllà de ficar-la (la pilota, la raqueta) tot el que poden

alguna constant de l’univers està canviant, i el temps cada cop va més depressa, no podem mesurar-ho però la nostra part no material (no física) ho percep

un dia començarem a veure que tot es corba i es concentra en un punt, i aleshores ja no hi haurà temps, literalment