procsilas

aquesta setmana passada va morir Martin Gardner, un dels meus herois particulars…

qui si no et fa descobrir això

i aleshores un s’enganxa

27, 82, 41, 124, 62, 31, 94, 47, 142, 71, 214, 107, 322, 161, 484, 242, 121, 364, 182, 91, 274, 137, 412, 206, 103, 310, 155, 466, 233, 700, 350, 175, 526, 263, 790, 395, 1186, 593, 1780, 890, 445, 1336, 668, 334, 167, 502, 251, 754, 377, 1132, 566, 283, 850, 425, 1276, 638, 319, 958, 479, 1438, 719, 2158, 1079, 3238, 1619, 4858, 2429, 7288, 3644, 1822, 911, 2734, 1367, 4102, 2051, 6154, 3077, 9232, 4616, 2308, 1154, 577, 1732, 866, 433, 1300, 650, 325, 976, 488, 244, 122, 61, 184, 92, 46, 23, 70, 35, 106, 53, 160, 80, 40, 20, 10, 5, 16, 8, 4, 2, 1

acabarà el món amb 4,2,1?

ahir vaig veure “Up in the air“, dirigida per en Jason Reitman per a la major glòria d’en George Clooney, que apareix el 82.6% del temps en pantalla per a gran deliri dels seus fans…

en plena crisi econòmica, fer una pel·lícula “cómica” sobre l’acomiadament és una mica arriscat, especialment si s’adopta una visió superficial, centrant-ho tot en la forma de viure i de fer del personatge principal, un descregut amb un únic objectiu, ser el número 7 d’una llista exclusiva; és una llàstima perquè la idea bàsica de la pel·lícula és interessant, però acaba sent molt irregular, amb quatre situacions tòpiques i a punt de tenir un final feliz que ni les perruqueries xineses!!!

no diré prescindible, però la cartellera té altres cintes més interessants ara per ara!!!

…con Miyuki Hatoyama, de profesión “futura primera dama” y gran viajera, como relata en “Cosas muy extrañas con las que me he encontrado”, menuda joyita!!!

déjalo ya
sabes que nunca has ido a Venus en un barco

Barco a Venus
Mecano
¿Dónde está el país de las hadas?, 1983

…álbum que, por cierto, tiene arreglos de Luis Cobos, todo encaja perfectamente!!!

vigileu amb les segones opcions…

dedicat a la nostra inefable Pilar Rahola, que fa uns dies en una columna ens parlava de l’Israel que no es veu, un Israel brillant, lluent, amable, preocupat per la cultura i el coneixement…

“Este Israel extraordinario nunca sale en las noticias”

…però clar, quan aixeques la catifa apareix la merda amagada sota…

és el que tè la realitat, la podem deformar fins poder viure-hi sense dolor, o almenys sense viure el dolor dels altres…

ahir vaig veure “Aruitemo aruitemo” (aquí no traduïda per “Still walking”), una altra pel·lícula japonesa (quina sèrie) dirigida per Hirozaku Kore-eda

i un altre cop històries de família, que últimament donen molt de suc per a explicar lo mesquins que podem arribar a ser els humans; en aquest cas, per motiu de commemorar la mort del fill gran, els altres dos germans i les seves respectives famílies van a casa dels pares, ja grans, a passar el dia junts

la pe·lícula és un sol dia on els personatges són mostrats una mica com en un “documental”, què fan, les converses que tenen, com es relacionen, etc., i de tant en tant deixen veure les seves misèries, especialment els pares grans, que l’edat ha convertit en dos monstres plens de rancúnia que, de forma dolça i suaument, van repartint a tort i dret; la llàstima és que aquestes píndoles queden recobertes d’un sucre general que les fa semblar innocues, no hi ha confrontació, suposo perquè als japonesos els hi deu semblar impensable…

una mica llarga, decau el ritme de tant en tant, però la veritat és que tres o quatre frases tallants són com un cop de puny a l’estómac acompanyat d’un somriure als llavis, fa pensar “ara és quan l’escanya”, però no, la reserva de les emocions és total; el detall de convidar al noi al qual el germà gran va salvar de morir-se donant la seva vida és de lo més recargolat, no surt per enlloc cap katana però no cal, les paraules i els gestos són també dolorosos…

l’altre detall, que relaciona una cançó amb un fet podrit que enverina tot l’ambient, és impagable, mostra com preferim putejar a l’altre en lloc de perdonar-lo, com gaudim d’una venjança de baixa intensitat però prollongada en el temps

molt interessant, però amb una mica més de mala llet hagués estat molt millor…

un dia com avui, gris i plujós, la SGAE anuncia que fa com la RIAA i deixa de comportar-se com si cada dia fos 28 de desembre…

Obama 338 349 – McCain 157 163

slimming stripes