ahir vaig veure “Slumdog Millionaire“, dirigida per en Danny Boyle amb l’ajuda d’una codirectora india, Loveleen Tandan; d’aquesta segona no puc dir res, del primer sí, és autor de diverses pel·lícules que en el seu moment vaig tenir ganes de veure, “Trainspotting”, “28 días después” o “Sunshine” entre d’altres

qualsevol pel·lícula no feta a Bollywood sobre la India ens fascina, com ho fa el pais; no vull posar-me cursi, el director ja ho fa bastant cap al final de la pel·lícula, on un noi que surt d’un barri deprimit i depriment (per tallar-se les venes, goita) es va espabilant com a adolescent i ja com a gairebé adult fins aconseguir el seu objectiu, que no és guanyar (o perdre) el concurs sinó retrobar el seu amor

la pel·lícula es deixa veure bé, una estètica una mica videoclipera, especialment al principi, però la veritat és que el director creua el present i el passat de protagonista força bé; al final resulta una mica previsible però el propi director sembla haver-se deixar arrastrar per la bogeria del que representa arribar a la pregunta final del concurs millionari…

recomanable, però ara a la cartellera ja comença a haver molta competència!

deixem-nos de tonteries, home!!!

si-eres-legal-no-eres-corrupto

ahir vaig veure “Burn after reading” (aquí “Quemar después de leer”), dels germans Coen, amb un repartiment ple d’estrelles (Frances McDormand, George Clooney, Brad Pitt i un excel·lent John Malkovich entre d’altres) que són les que salven la pel·lícula, al meu parer…

una pèrdua lamentable posa en contacte els diversos personatges que els directors ens presenten poc a poc i es precipiten cap un final accelerat; es tracta d’una pel·lícula amb un ritme molt estrany, sembla no voler començar i de sobte voler acabar de cop

ara, quatre escenes ben repartides fan riure el respectable i permeten quedar-se amb un bon gust de boca; la crítica als “serveis d’intel·ligència”, o al “moronism” en general és el millor de la pel·lícula

recomanable, però un n’esperava més, d’aquest parell…

google dixit (before this post, of course):

0: wriing: 13400
1: writing: 365000000
2: writting: 3630000
3: writtting: 2340
4: writttting: 47
5: writtttting: 17
6: writttttting: 10
7: writtttttting: 6
8: writttttttting: 4
9: writtttttttting: 5
10: writttttttttting: 5
11: writtttttttttting: 3
12: writttttttttttting: 0
13: writtttttttttttting: 3
14: writttttttttttttting: 1
15: writtttttttttttttting: 3
16: writttttttttttttttting: 0
17: writtttttttttttttttting: 1
18: writttttttttttttttttting: 0
19: writtttttttttttttttttting: 0
20: writttttttttttttttttttting: 0

I got bored, sorry about that…

llegeixo el diari i em trobo un altre tontolaba que escriu star treck, però no m’estranya; primer, el món està ple de tontolabas (o tontoslaba) que escriuen, en diaris o en blogs, i segon, google retorna 167000 entrades, així que queda automàticament acceptat!!!

acabo de veure “Zwartboek” (El libro negro en castellà) del director Paul Verhoeven, una pel·lícula sobre la resistència holandesa als últims dies dels nazis, basada en fets reals

és una pel·lícula ben feta, ben interpretada, ben ambientada, i podria dir que m’ha agradat, però tot i això m’ha quedat un cert regust d’haver consumit un producte industrial, tot i que té alguns dels tics del director, que aprofita qualsevol moment per arremetre amb més o menys intensitat contra l’establishment

la veritat és que és un producte de consum, de qualitat, intel·ligent, “sa”, però de consum al cap i a la fi; recomanable, nogensmenys-li-lo-la

doncs bé, del viatge a Atlanta a part d’un jet lag terrible he tret treS cdS genialS, el “Ta-Dah!” dels Scissor Sisters, el “Final Straw” dels Snow Patrol i “The seven year itch (live)” de Siouxsie & the Banshees, tots ells a la llista!

viSca!!!

nota de l’autor: no aneu a Atlanta a comprar discos!!!

yo ya me he apuntado!!!