procsilas

en els contes la felicitat es troba al final de l’arc de San Martí, en la realitat es troba al final del túnel…

truquen, insistenment, el telèfon imperturbable revela l’origen, “PRIVADO”, jo m’ho prenc literalment i no l’agafo, no sigui que entri a formar part d’un club selecte format per gent desconeguda…

a més, ara ja som camí de Roma, a qui l’importa una oferta supèrflua, quan ho volem tot!!!

ahir vaig veure “Control“, la pel·lícula que l’Anton Corbijn ha fet (millor dit va fer ja fa dos anys) sobre la vida d’Ian Curtis, el cantant dels Joy Division; el gran error, veure-la doblada, lamentable…

comparant-la amb l’entrada a la wikipedia no aporta gaire més informació, però sí una estètica i una banda sonora interessant, ja sigui en forma de cançons del grup o de referències directes del moviment que hi havia a l’època: Cabaret Voltaire, Siouxsie & the Banshees, the Buzzcocks, Echo & the Bunnymen, Throbbing Gristle, … segur que me’n deixo molts

rodada en un blanc i negre molt particular (segur que està rodada en color i tot és post-producció) té un punt de yo-también-quiero-ser-artista innecessari per un director que ha estat cridat per les bandes més grans per a rodar els seus videoclips, sense ritme a estones, amb alguna que altra imatge estereotipada, no sé, tot com forçat, artyficial (nou palabro)

com si tota la lluita interna que patia el jove cantant dels Joy Division haguès estat causada per aquelles pastilles robades de l’armariet del bany d’una iaia encantadora…

el que queda clar és que drogues+alcohol+epilèpsia+depresió no són un bon còctel

it’s getting faster,
moving faster now,
it’s getting out of hand

només recomanable per fans del que va ser la prèvia als gloriosos 80…

qui pensa que brilla, però no il·lumina

And everyday you say you care and I’ll beware

Secret
O.M.D.
Crush, 1985

doncs sí, ho han tornat a fer, han usat una foto d’una platja australiana per a ilustrar la promoció de les costes Gironines! La directora, Dolors Batallé diu que, evidentment, la culpa és de l’agència de publicitat!!! quina barra!!! quina poca vergonya!!!

jo us poso una foto del sol, sí, sí, del sol

ahir vaig anar a veure als De/Vision, a la sala Bikini, un espai que no es va acabar d’omplir però això ens va permetre saltar i ballar sense empentes ni cops de colze, amb una sonoritat força bona que evidentment em va deixar l’orella pitant tota la nit

bé, poc més puc dir, el concert va ser genial, va durar força estona i ens van regalar bastants gri-jits dels de sempre, què més es pot demanar?