procsilas' universe

ahir vaig veure “Choke“, d’en Clark Gregg, pel·lícula que té l’atractiu de basar-se en el llibre homònim de Chuck Palahniuk, tot un valor afegit després de la inefable “El club de la lucha”

la història és senzilla però complicada, com un tronc amb punxes, diria, un noi que té una feina horrible, una mara malalta que no el reconeix, uns vicis (in)confesables i que es dedica a l’estafa de baixa intensitat per sortir endavant, amb un únic amic que té uns bíceps super-desenvolupats (desconfieu sempre de gent amb els bíceps super-desenvolupats si la resta del cos no segueix les mateixes proporcions)

podria haver estat una gran pel·lícula però de vegades perd una mica el nord, tot i que el conjunt, amb un final que intenta ser sorprenent s’aguanta considerablement bé, la inexperiència del director, suposo, és la seva primera pel·lícula tot i que com actor té una llarga carrera; la presència d’Anjelica Huston és impagable, me-con-gra-tu-lo!!!

cal anar-la a veure, és molt interessant, amb tocs d’humor surrealista del bo, i no diré res més!!!

parlant de rumors, sembla ser que en Ridley Scott (“Alien”, “Blade Runner”) està pensant en fer una nova pel·lícula de ciència ficció (de galàxies, com diria aquell), i que ja té el llibre…

doncs els rumors indiquen que el llibre podria ser “Brave new world”, d’en Aldous Huxley, del qual ja n’he parlat en aquest blog altres cops, tot un must

porfa, porfa, que sigui cert!!!

…però en Roy descubrí la veritat i aleshores tot el seu poder resultà inútil; tothom i totdon ha de morir, de forma natural o programada; perdonar a en Deckard era acceptar la realitat…

ja ens ho canten els de Tannhauser a “No lamento” del disc “a new biostate” publicat per Caustic Records

no lamento que descarguemos nuestras iras al azar
y que nuestros lamentos no consigan ser escuchados
quisiera que las luces que nos guían dejen de ser intermitentes
se acomoden en una persistencia propia de los huraños…

a la llista de la compra ja mateix!!! y además incluye una colaboración del cantante de los Self Delusion!!!

…quina crisi la d’en Roy, ser perfecte i no poder gaudir-no, no poder entendre-ho, no poder ser conscient, pobre Roy, es va quedar a mitges… errar és humà, perdonar és diví, venjar-se és collonut!!!

el Partido Popular (ho escric així no sigui que m’acusin d’extremista separatista independentista) ha desempolsat el llaç blau que tants bits d’informació havia generat en un passat que no ens deixen oblidar

els sociallestos que també són molt llestos han dit que ells també es penjaran el llaç blau i que se’l faran seu, explicant tota la porqueria oculta sota la catifa (persa no, que també resultaria sospitós) de política penitènciaria en l’època del govern d’aquell que abans duia bigoti i ara du “melenes” (si és que al final tot queda al seu lloc)

el problema? doncs que si tenim un llaç i tots dos l’estiren un per cada banda, quedarà un nus impossible de desfer i tocarà tallar-lo, o posar-se molt d’acord molt d’acord i intentar desfer-lo poc a poc i amb bona lletra; ara, el llaç haurà quedat ben arrugat

escric això mentre escolto un altre cop “Danse Macabre” dels “The Faint“, un disc imprescindible per sobreviure en aquests temps!!!

secta poliédrica caracterizada por la configuración poliédrica de sus miembros

ahir a les 19:55h hora de Barcelona, es van apagar els uns quants llums de la ciutat (i d’altres ciutats del món mundial) durant cinc minuts (ni tan sols els quinze que parlàvem ) com a acte simbòlic per a demanar un consum energètic més responsable

tot i ser molt bakuki, aplaudeixo la idea, encara que segueixo dient que va ser simbòlic i, com sempre, els governs deixen en mans dels ciutadans la resolució de tots els problemes importants (reciclatge, estalvi energètic, …) al respecte

em pregunto quantes persones de les que ahir es van afegir a la proposta i van apagar els llums de casa seva van tenir les passades festes de Nadal el cadàver d’un arbre amb 300 llumetes fent pampallugues, i quins encara van tenir la barra de dir que la decoració nadalenca de Barcelona era depriment perquè il·luminava poc

si és que no estem mai contents!!! i no fem mai el que diem!!! és la condició humana, no és culpa nostra

res millor que un diumenge pel matí al sofà llegint els diaris per descansar el cos i refredar la ment, tot i que les notícies no acompanyen gens, la veritat; sort dels Tangerine Dream i el seu “Phaedra” que sona de fons i que és el millor relaxant possible, no és massa blues però la seva fredor i blavor permeten distreure’s del vermell imperant en els diaris: en les cares dels nostres polítics exaltats; en els cossos mutilats dels iraquians que anaven a demanar feina o a comprar o a l’escola, tant dóna; en els ulls de palestins i libanesos que decideixen que l’estat civil que desitgen és el de la guerra civil…

tant de bo pogués posar el meu NAD a tota pastilla (més enllà dels 194 dB, per passar a estat de shock) i obligar-los a callar i a escoltar una estona, aviam si quietets no s’odien tant els uns als altres, o bé si els explota el cap a tots i acabem ja d’una vegada amb el problema

després de més d’una hora de cua, el que sembla ser un bon senyal, m’he pogut apuntar a un dels cursos que ofereix l’espai de fotografia Francesc Català-Roca, al centre cívic Golferichs

no li donis més voltes i apunta’t tu també! les inscripcions han començat avui i ja queden poques places!!!

bé, no ho és pas, l’eurotunel, però podria ser així, tot i que la realitat és negra, sense cap referència visual, suposo per minimitzar l’espasa de Damocles que suposa tenir per sobre 45 metres d’aigua, glups!!! poc més de 30 minuts, però…

i Londres-Paris, menys de 3 hores, centre a centre, sense totes les collonades dels aeroports avui dia (només les mínimes necessàries), aviam quan fan un tunel Lisboa-New York!!!