procsilas' universe

ahir vaig veure “Midnight in Paris“, l’última (o penúltima, segur que ja està rodant un
altre cop) pel·lícula de Woody Allen

després d’uns minuts inicials postaleros, suposo que pagats per l’ajuntament de París, arrenca una pel·lícula i sorpresa, el protagonista és Owen Wilson, actor que després de protagonitzar (amb permís de Ben Stiller) Zoolander té un crèdit especial per a mi; intenta Owen ser una mica Woody? em va semblar que algun cop imitava aquella mirada perduda, aquell balboteig qüestionant-s’ho tot

qualsevol temps passat va ser millor? potser els del Madrid pensen que sí però it’s just a case of self-delusion…

distreta, recomanable

qui pensa que brilla, però no il·lumina

strange ideas you have been taught
and false prophets got you caught
no way out … this cage
is made of thoughts

“Kaufraush”
Popkiller, 1993
Wolfsheim

el Partido Popular (ho escric així no sigui que m’acusin d’extremista separatista independentista) ha desempolsat el llaç blau que tants bits d’informació havia generat en un passat que no ens deixen oblidar

els sociallestos que també són molt llestos han dit que ells també es penjaran el llaç blau i que se’l faran seu, explicant tota la porqueria oculta sota la catifa (persa no, que també resultaria sospitós) de política penitènciaria en l’època del govern d’aquell que abans duia bigoti i ara du “melenes” (si és que al final tot queda al seu lloc)

el problema? doncs que si tenim un llaç i tots dos l’estiren un per cada banda, quedarà un nus impossible de desfer i tocarà tallar-lo, o posar-se molt d’acord molt d’acord i intentar desfer-lo poc a poc i amb bona lletra; ara, el llaç haurà quedat ben arrugat

escric això mentre escolto un altre cop “Danse Macabre” dels “The Faint“, un disc imprescindible per sobreviure en aquests temps!!!

doncs bé, del viatge a Atlanta a part d’un jet lag terrible he tret treS cdS genialS, el “Ta-Dah!” dels Scissor Sisters, el “Final Straw” dels Snow Patrol i “The seven year itch (live)” de Siouxsie & the Banshees, tots ells a la llista!

viSca!!!

nota de l’autor: no aneu a Atlanta a comprar discos!!!

avui he vist “palindromes” de Todd Solondz, on el tema de l’ambigüitat i les dues visions possibles de qualsevol situació es presenta de forma ben evident

molt recomanable, sense ser excepcional