procsilas' universe

any nou, propòsits nous!!! aviam si sóc capaç de mantenir el ritme de 2012/366, una foto cada dia…

ahir al cineforum vàrem veure “La Chinoise“, de Jean-Luc Godard, del qual ja vàrem parlar rajar amb anterioritat

un exercici interessant, una crítica ferotge a una societat acomodada i alhora revolucionària, un exemple de visió de futur, en uns pocs mesos va arribar el Maig del 68…

fa trenta anys uns quants militars pirats (i segons els conspiranoics també uns quants civils) van intentar tancar aquest pais però per incompetents, covards o, senzillament perquè per sort ningú se’ls va creure, no va ser així

el “what-if” d’aquell dia m’esgarrifa, què seria del meu jo actual?

per sort, repeteixo, més aviat va ser com una vacuna per a enfortir la salut de la democràcia recent estrenada

test for DS106…

què millor que una persiana gris i una mica bruta per a despedir aquest 2010, un any no massa creatiu del que m’agradaria salvar el següent:

Cinc pel·lícules: un any fluixet amb excepcions fenomenals…

1. Das weisse band
2. Un prophète
3. Kynodontas
4. Precious
5. The social network

Quatre discos: uff, jo ja no escolto ni discos sencers ni res de l’any en curs, però last.fm em delata (tot i que ara itunes, spotify i last.fm es fan la punyeta, no feu massa cas)…

1. Nephesh – Pride and Fall
2. Unison – Angels & Agony
3. A perfect solution – Mesh
4. Ruins of Victory – Les Anges de la Nuit

Tres llibres:

1. Hilo musical – Miqui Otero
2. Submáquina – Ester García Llovet
3. Entrevistas breves con hombres repulsivos – David Foster Wallace

Dues òperes:

1. Carmen – Bizet
2. La fille du régiment – Donizetti

Una foto: com no, del meu projecte favorit en aquest moment

1. Untitled

ara me n’adono que podria fer la llista de la década, però em fa molt pal!!!

abans d’ahir vaig veure “Precious“, dirigida per en Lee Daniels i basada en la novela Push d’un(a) tal Sapphire…

la veritat és que no sé perquè tenia ganes de veure-la, la identificació amb el personatge és nul·la, a priori; curiositat, suposo, al trailer els pocs segons de la parella protagonista (Gabourey Sibide, la noia, espectacular, i la mare Mo’Nique, excel·lent!!!) em semblaven suficients; la veritat és que la pel·lícula està força bé, té algun detall que grinyola i algun altre element superflu (especialment el fet d’haver comptat amb uns Mariah Carey i Lenny Kravitz “desconeguts”) però en general relata molt bé els sentiments d’una noia negra, gorda, inculta i pobra, mare d’una filla amb síndrome de Down i prenyada del segon, un drama de primera fila, vamos…

l’altre dia parlàvem del mal i de l’horror en forma d’uns habitants d’un poble embogits per la seva misèria diària; fer una traslació temporal i espacial és perfectament possible, tot i que en aquesta pel·lícula hi ha un petit espai per l’esperança, una mica distorsionada i polsosa però com a mínim una possible sortida per al seu infern diari, el propi sistema que l’aparta i la manté apartada li dóna una oportunitat en forma de persones que dediquen part del seu temps a ajudar als altres, molt americà… fins i tot la imaginació de la noia que li permet eliminar el dolor està completament mediatitzat

i a mi que m’agrada menjar, les escenes de la pel·lícula són tremendes, donen ganes de sortir corrent, literalment!!!

molt recomanable!!!

ahir vaig veure “The imaginarium of Doctor Parnassus“, l’última pel·lícula de Terry Gilliam després de “Tideland“, que la recordava millor del que em va semblar quan la vaig veure ja fa un temps, m’estic estovant (potser només el cervell)…

distreta, llarga a estones, perd el ritme un parell de cops, visual, però excessiva imatge sintètica “barata”, un cúmul de detalls i un final una mica obert a la interpretació final de cadascú, per què? com? una situació mortal de necessitat ben resolta amb quatre actors de primera fila i un Tom Waits que combina un paper còmic gairebé risible amb una veu que faria callar al propi diable, segurament resultat d’un pacte

només per fans del director