la natura és sàvia

Wednesday, May 27th, 2009

untitled

llegeixo que el mosquit tigre ha arribat a la selva, és el seu lloc, no?

de la putrefacció general n’hi ha que treuen profit

Saturday, March 7th, 2009

untitled

les plantes sobreviuran a l’humanitat…

hopeless emptyness

Sunday, February 1st, 2009

untitled

vinc de veure “Revolutionary Road“, dirigida per Sam Mendes i protagonitzada per la parelleta de Titanic, que aquí s’esforcen en fer-nos oblidar aquelles escenes imborrables…

un matrimoni que fan una parella modèlica, l’enveja de tot el barri, se n’adona que no ha satisfet cap dels seus somnis i que viuen una vida completament plana i convencional; una idea boja d’anar a Paris pren forma i els il·lusiona fins que la vida els retorna al seu lloc, i comencen les friccions; la veritat és que és una pel·lícula de factura impecable, molt ben explicada però que de tant en tant perd el ritme, de fet és un ritme lent que no acaba de quedar clar pel meu gust

genial el paper secondari del fill boig (ex-matemàtic, clar) que suelta verdades como puños, una mica exagerat però aporta un punt de “hi, reality check!”; l’escena quan els hi diu l’única cosa que el fa feliç no té desperdici, a més, la manera com està rodada, amb la Kate enfocada i els actors parlant desenfocats és genial, m’ha agradat molt

el rerafons de la pel·lícula és una d’aquestes frases tontes de rotllo zen / llibres d’autoajuda: “vive para desear lo que tienes, no vivas para tener lo que deseas”; si, clar, com si fos tan fàcil!!!

missatges apart, recomanable!

la botella milagrosa

Friday, January 23rd, 2009

untitled

la selva tropical amazónica
los jardines botánicos asiáticos
los parques naturales estadounidenses
la jungla africana
las reservas de plantas exclusivas europeas

do you feel fuzzy

Friday, December 12th, 2008

untitled

tempus fugit

Tuesday, December 12th, 2006

finally, the cubic structure of the universe is revealed! 

alguna constant de l’univers està canviant, i el temps cada cop va més depressa, no podem mesurar-ho però la nostra part no material (no física) ho percep

un dia començarem a veure que tot es corba i es concentra en un punt, i aleshores ja no hi haurà temps, literalment