you don’t have to put on that red light

Tuesday, November 17th, 2009

meat or death I

ahir vaig anar al Liceu a veure “Król Roger”, de Karol Szymanowski, una òpera en tres actes tots seguits, total una horeta i mitja, visca l’òpera moderna!!!

avui m’atreviré a comentar l’obra una mica més; el primer acte té una arrencada bru-tal, amb un cor excel·lent i una escenografia mínima que cedeix tot el protagonisme als personatges, Roger II (Scott Hendricks, molt bé), el pastor (Will Hartmann, al meu parer l’orquestra se’l menjava de tan en tan) i, sobretot, Roksana (Anne Schwanewilms, espectacular), la veritat és que no recordava un inici tan bo

el segon acte decau una mica al meu parer, excepte la part final que torna a enganxar; el tercer acte, la catarsi, també és molt bo, excepte l’escena amb tots els membres del cor vestits com a zombies trets d’una versió postmoderna del thriller, potser era un homenatge a en Michael i jo sense enterar-me’n?

la música de Szymanowski força accessible per un no entés, em feia por el predomini del nyigo-nyigo però no, la veritat és que va ser tota una descoberta

el que no em va agradar gens va ser el paper que li feien fer a el Rei Roger II, semblava un saltimbanqui histèric, uns gestos exagerats, uns saltironets amunt i avall, ho vaig trobar del tot excessiu…

com sempre, la crítica de veritat la trobareu aquí

no sé si durarà gaire (en breu canviaran el cartell), però la veritat és que és molt recomanable!!!

La mujer sin pene (II)

Tuesday, March 17th, 2009

untitled

(anterior)

El principal problema de los penes es que no se encontraban así como así, iban pegados a sus propietarios que no se separaban de ellos ni un momento, al contrario, la mayoría de ellos se sentían orgullosísimos de semejante parte de su cuerpo y la reverenciaban más que a cualquier otra cosa en el mundo. El amor a los penes es algo muy extendido, pensaba Mafalda, ella lo entendía perfectamente aunque no iba por ahí predicándolo, le parecía innecesario y le daba un poco de miedo que se disparara la competencia. Una de sus amigas, que ya iba por su cuarta tupper-sex party (Mafalda pensaba que deberían llamarse sex-ware, aunque esto pudiera confundir a alguna estudiante de informática despistada), le dijo que si quería un pene se lo comprara de plástico o, mejor aún, de silicona, con un tacto suave, insuperable, que podía ser del tamaño que ella quisiera y hasta en ocho colores diferentes, del blanco más nordico al negro más senegalés.

(siguiente)

més plàstic

Sunday, February 15th, 2009

untitled

ahir sopant amb uns amics vàrem tenir una interessant conversa sobre els plàstics, els pollastres i lo cutres que arribem a ser els usuaris finals, que sempre hem de fer allò que la nostra administració és incapaç de resoldre d’origen, és a dir, reciclar

em fa recordar una llei aprovada a finals de l’any passat que obligava a cobrar les bosses de plàstic, s’està complint? ajudeu-me amb la llista:

1) al Bonpreu si no vols bossa de plàstic et descompten 2 cèntims per bossa cada 10 € de compra
2) al mercat de Santa Caterina no hi ha cap política al respecte

meath

Saturday, January 17th, 2009

meat or death II

d’on surten, tots aquests?

Wednesday, August 20th, 2008

untitled

ja n’hi ha prou de folk-pop, folk-rock i folk-osties!!! tots iguals, d’idèntics i de falsos!!!

tonto el último y la última

Tuesday, July 1st, 2008

untitled

1 de juliol, comencen les rebaixes!!! aglomeracions, corredisses, empentes, gent suada buscant el millor “chollo”…

… i renfe ens posa un tren sense aire condicionat!!! que-ca-brons!!!

autodestrucció

Wednesday, October 11th, 2006

do not disturb, please

uff, com m’he aixecat avui!

la insatisfacció és la porta de l’autodestrucció, embolicats en plàstic protector, però abandonats, encara que sigui de dos en dos