no, no ho firma pas en Julian Assange, ho fa Leonard Cohen però m’encanta que m’ho canti Enrique Morente que ha mort avui, deixant-nos orfes de petites joies per a puristes, entesos i profans…
jo, quan sento la paraula “fusión”, si no és freda em venen basques, però escolto això i em reconcilio amb el món…
ahir vaig veure “درباره الی” (en cristiano com diria aquell “A propósito de Elly”), dirigida per en Asghar Farhadi; una pel·lícula iraní que despertà el meu interès perquè fa temps que vull anar a l’Iran i voldria veure alguna realitat més enllà de les notícies de la tele
la veritat és que molt Iran no surt, a la pel·lícula, pel que fa a monuments, paissatges, etc. Tota la pel·lícula transcorre en una casa atrotinada al costat d’una platja al mar Caspi i en un parell d’escenes dins el cotxe, només a estones des de la finestreta s’endevina com els iranís gaudeixen del seu temps lliure
la història és senzilla: un grup d’amics (parelles joves amb nens petits) on hi ha un divorciat prepara un cap de setmana llarg per gaudir menjant, bebent i ballant; una de les noies (que fa de Celestina) convida la professora de la seva filla per veure si connecta amb l’amic divorciat, però aquesta professora amaga moltes coses (començant per ella mateixa) i, després d’un incident que canvia el registre de la pel·lícula completament, tot comença a trontollar i el que eren uns dies de relax es converteixen en una espiral de discusions, mentides i situacions incòmodes
recomanable, per entendre una mica més la societat d’un pais que intenta ser modern però encara té por de ser-ho, una altra mostra de com l’educació pot sobre la genètica
busques “el concepto de encima”? fes click aquí
llegeixo a La Vanguardia que Dolors Batallé, directora del Patronat de Turisme Costa Brava, justifica la utilització de fotografies d’altres parts del món per a promocionar Girona, sense cap tipus de vergonya, concretament una muntanya d’una illa Canadenca, a l’Àrtic, i una altra d’una platja de les illes Bahamas
tenen un pressupost de 5 millions d’euros per fer promoció de Girona i no troben cap fotografia del pais que els agradi? quina barra!!!
jo els enviava a la lluna, de la qual us deixo un concepte de l’última vegada que vaig ser-hi…
ahir vaig anar al Liceu a veure l’últim concert de la temporada 2007-2008, un programa doble amb adaptacions de “La Celestina”, per en Felip Pedrell, i “La pesta”, per en Robert Gerhard, amb l’orquesta i el cor pujats a l’escenari i ficats en una caixa típica dels auditoris, devant d’un teatre mig buït, el que desmereixia una mica el conjunt
jo encara vaig desmerèixer més i vaig marxar després de la primera obra, i em vaig perdre la segona, aquest estil de música empalagós i especialment les veus forçades no m’agraden gens; potser la segona era millor i de fet l’obra sobre la qual està basada m’agrada molt, però ahir no tenia el dia i si en altres ocasions he estat un campeón i he soportat tota la peça, ahir me’n vaig tornar a casa a sopar tranquil i veure el segon episodi de la mini-sèrie Dune que l’estan reposant al Sci-Fi channel…
és difícil començar una carrera com a grup amb tres discos rodons com els de Coldplay, començant per “Parachutes”, seguint per “A rush of blood to the head” i acabant per “X&Y”
avui pel matí els he fet un bon repàs i la veritat és que no sobra gairebé cap cançó, es poden escoltar sencers i res fa venir ganes d’apretar skip i saltar una pista, cosa que no sempre (de fet gairebé mai) s’aconsegueix
per quan el quart? la sèrie 2000, 2002, 2005 sembla ser que ens farà esperar al 2009? esperem que no!!!