procsilas' universe

veneçuela, togo, moldàvia, maurici, egipte, israel, afganistan

i altres 117 païssos que no han obtingut cap medalla

vinc del Teatre Romea, de veure “Plataforma” de Michel Houellebecq, amb direcció de Calixto Bieito, així que com us podeu imaginar, la combinació no deixa indiferent; un text dur amb un muntatge extrem

un Juan Echanove entregat, tot i que potser una mica massa, sua, escup, crida, tremola, fins i tot es masturba davant d’un public que escolta perillosament (pels fluids i altres objectes voladors) un text que parla sobre l’amor, el sexe, la religió i, sobretot, la incapacitat humana per comunicar-se sense interpretar un paper

un escenari giratori senzill, amb cabines de video porno, un piano-barra de bar i uns sillonets d’hotel de disseny són suficients per a explicar les raons que porten a un funcionari de l’estat francés a rebutjar el seu modus de vida i a endinsar-se en el turisme sexual com a mecanisme per a retrobar-se amb la seva veritat més íntima; follant amb nenes descobreix que és capaç d’estimar una altra persona, jove però adulta en aquest cas

bé, cal llegir el llibre i cal anar més al teatre, dos bons propòsits de cada any; aquesta parella Houellebecq-Bieito funciona força bé, recomanable

aquests dies estic aprenent-me de memòria les lletres del “Ringleader of the Tormentors“, del gran Morrissey, escric mentres canto (i no plou)…

Life is a pigsty
And if you don’t know this
Then what do you know?

un disc amb algun que altra daltabaix als quals ens té acostumat en Moz i que és de totes formes força bo, amb unes lletres més enllà del clàssic sucre que sona per la ràdio; a la llista de la compra ja mateix!!!

i ara va i en Moz es despenja dient que perquè no el van cridar a ell per anar a Eurovision, aviam si Anglaterra guanya, me l’imagino cantant…

i clar, no dóna bon rotllo…

nom per referir-se a aquells o aquelles que en aquestes dates tan entranyables i en d’altres no tant inicien campanyes per a salvar les bal·lenes gais de l’amazones

estic escoltant “The oxidising angel”, dels Blutengel, i són la demostració de que la globalització és imparable, com si no poden sonar exactament igual als nostres mai prou valorats ni reconeguts Camela?

crec que tinc l’obligació moral de que tot el mon ho sàpiga!!!