MUJERES DE ESPAÑA!!! DON’T PANIC!!! A.R.G. evitará que caigais en las trampas abortistas y protegerá vuestro mayor derecho, el de decidir? NO!!! la maternidad!!!
ser modelno y de derechas no es fácil, entendámoslo…
no copiaràs i pagaràs el canon religiosament
avui llegia a La Vanguardia l’article del sempre gran Quim Monzó sobre la tonteria aquesta d’ordenar els cognoms alfabèticament, una altra gran demostració de l’esquerra ecopijaprogrejoséelqueésboperatu de la seva ignorància total sobre la realitat; no cal ser tan llest com en Monzó per veure que en poques generacions tothom acabarà dient-se Abad, Arias o quelcom semblant començant per A; jo mateix el meu primer cognom començaria per A en només dues generacións…
anem a fer quatre números (o una mica de probabilitat i estadística), aviam si ens en sortim. L’inefable INE ens diu que els primers 100 cognoms a Espanya sumen més de 17.75 millions de persones, un 38.0% del total; si suposem que la població només és aquest 38%, aleshores la probabilitat de que un cognom comenci amb cada lletra és la següent (en ordre descendent):
G: 20.16%
M: 14.96%
R: 11.31%
S: 8.47%
P: 6.33%
F: 6.27%
L: 6.1%
C: 4.82%
D: 4.13%
A: 3.37%
H: 3.04%
V: 2.45%
J: 2.19%
N: 1.85%
O: 1.26%
B: 1.25%
T: 0.95%
I: 0.83%
E: 0.26%
per tant, podríem calcular la probabilitat de que donats dos individus amb cognoms que comencen per X i Y els seus descendents tinguin un cognom que comença per X (donat que X < Y), suposant independència i que tots els cognoms tenen la mateixa quantitat de descendents; aleshores, després de cada generació, la probabilitat de que un cognom vagi comenci per A va creixent:
1a generació: 6.62%
2a generació: 12.81% (la V i la T gairebé desapareixerien)
3a generació: 23.97% (la R i la S també)
4a generació: 42.2% (el torn de la N, la O i la P)
5a generació: 66.59% (H, I, J, L i M fora)
6a generació: 88.84% (la G a punt d’extingir-se)
7a generació: 98.75% (la E i la F desapareixen, la D a punt)
8a generació: 99.98% (només queden A i B, la C gairebé ha desaparescut)
9a generació: 100% (tothom comença per A)
seria millor agafar la segona lletra per decidir l’ordre dels cognoms, no? L’última no perquè ningú acabaria dient-se Gómez, Martínez o Pérez. Vinga, a dissenyar una funció de hash ben equilibrada!!!
ahir vaig veure “Agora” (també coneguda com Cacágora en cercles secrets brutals), dirigida per Alejandro Amenábar, que també és coguionista; una història amb llicències sobre Hipatia, una dona matemàtica i astrònoma que es negava a assumir el paper que la societat li reservava…; ans el contrari, estava completament enganxada al “Cono de Apolonio”, la joguina més trendy i geek d’aquella época, jo en vull un!!!
una pel·lícula cara, caríssima segons els estàndards del cine espanyol, d’uns 50M€ però que ja porta recaptats més de 12M€ en un parell de setmanes als cinemes d’Espanya, amb més d’un milió vuitcents mil espectadors, el que fa 6.30€ per entrada; i tú, quant pagues per anar al cine?
i els val? pagar els decorats, els extres, la postproducció digital, etc. entenc que és molt car; el resultat és vistós, ben narrat però una mica massa llarg, vaig mirar el rellotge un parell de cops, però sense desesperar, el director va introduint els elements de forma que un es va fent una idea del missatge que jo crec que el resumeix en una sola frase que la Hipatia deixa anar, no literalment però casi: “You can’t doubt, I must”, la fe contra la ciència (o la filosofia), el fanatisme contra la raó; guanya el fanatisme, clar, a base de lapidar tot allò que discrepi dels textos…
ai, les religions, com l’opi del poble que són, fan que la gent acabi fent tonteries, però a gran escala
sense ser rodona, no deixaré de recomanar-la…
ahir vaig veure “Whatever works” (aquí “Si la cosa funciona”, shit you little parrot), l’última (potser penúltima, perquè aquest home no para) pel·lícula d’en Woody Allen, que com a mínim ens fa oblidar el bodrio anterior, V.C.B.
una comedieta, que fa riure a estones però d’altres no, sobre les relacions humanes, un dels temes clàssics preferits per en Woody Allen; la idea és sencilla, les coses pasen, per atzar o necessitat (quants cops ho hem dit això en aquest blog?) i lo millor que pot fer un/una és adaptar-se i aprofitar el moment, mentre duri, seguint dos axiomes bàsics:
1. si funciona, no lo toques
2. si no funciona, no lo toques!!!
qualsevol aficionat a la lògica veurà que el resultat de tot plegat és molt senzill, només cal anar fent i ja està, si va bé, bé, i si no, també, res de drames, res d’histèries, tots amics i apa, a celebrar el cap d’any junts com en una gran família heterodoxa ja prevista pels predicadors del PP amb la llei del matrimoni homosexual de ZP; res no és etern, l’amor és una cosa que comença i que s’acaba, l’univers s’està desintegrant i siluro s’escriu siluro, no sirulo!!!
com sempre últimament, en Woody Allen sembla cansat de rodar segons què i prefereix una veu en off, un cor grec o, en aquest cas, que el protagonista parli directament a la càmara per a explicar-nos en un parell de minuts el que hagués necessitat unes quantes escenes, això és economia, senyors!!!
tot i això, té quatre acudits bons, no es fa pesadeta i la veritat és que la cartellera encara està poc competitiva, així que…
…recomanable pels fans d’en Woody Allen i pels no fans d’en Woody Allen
vinc de veure “District 9“, dirigida per en Neill Blomkamp (també és coguionista) però sobre tot produïda per en Peter Jackson, que és qui l’ha fet possible…
de fet m’imagino a en Peter dient “hay que poner algo de gore, ah, sí, un par de explosiones y unos cuantos rayos tipo cazafantasmas” i en Neill dient “claro, es una idea cojonuda!”; i potser és cert, els ha quedat una pel·lícula divertida, amb ritme, amb tres o quatre detalls intel·ligents, atrevint-se a criticar l’absurditat dels camps de refugiats, creats per al benestar dels refugiats, evidentment, però encara més pel benestar dels que els “acullen”; en Wikus Van De Merwe i la MNU representen la combinació perfecte de poder i incompetència del sector privat, mentre que l’exèrcit, bé, com sempre…
l’estètica, meitat videojoc, meitat documental, no és del tot rodona, especialment les suposades declaracions davant de la càmara d’algun dels implicats que són una mica forçades, al meu parer; el final queda una mica obert, no sé si per una futura continuació (la qual m’agradaria molt) o senzillament per la seva impossibilitat, sent una fugida endavant sense sentit
molt recomanable!
avui he anat a la festa de la terra, una jornada lúdica-festiva-reivindicativa-alternativa amb paradetes i tenderetes de massatges alternatius, energies alternatives, menjars alternatius, incens alternatiu, roba alternativa, tractaments alternatius i moltes altres coses alternatives…
però fins i tot en aquest mar de bon rotllo es poden colar uns quants que juguen amb els sentiments de la gent: tractaments màgics que “dissolen tumoracions”, panfletos dient que el VIH/SIDA és una mentida, …
jo personalment m’adhereixo a la campanya “libera a susi“, els zoos són lo peor!!! ara me n’adono que tots excepte zoolander!!!
avui els estudiants han fet una jornada anti-Bolonya, molts d’ells potser sense saber ben bé què és però per fer bulto i soroll que no falti!!! llegeixo, però, que hi ha professors que creuen que els estudiants són… “los únicos miembros de la comunidad universitaria con la lucidez, la responsabilidad, el coraje y la generosidad suficientes para defender inflexiblemente (…) el concepto mismo y las condiciones de existencia de un verdadero sistema de enseñanza superior”, toma ya!!! ja fa anys que es va pintar l’esquelet del pla, ara em sembla que tot intent de discutir les coses des d’una postura diguem-ne radical és del tot incoherent
per altra banda, la UAB està plena de pintades a favor de l’estudiant que ha decidit declarar-se en vaga de fam per protestar pel pla de Bolonya, jajaja, perdoneu que rigui però si a la UAB cal fer una vaga de fam és per queixar-se del menjar dels restaurants del campus, per no dir fer-la a favor de la campanya “salvem les balenes gais de l’amazones”, que també preocupa a molta gent, com ara l’Alícia i en Bob, ells ja saben qui són; aquest noi ja porta més de dues setmanes amb la vaga (suposo que no fa trampes); li recomanaria que es baixi (o que comparteixi amb algun amic) “Hunger”, per saber què és una vaga de fam de veritat, tant en la seva execució com pel que fa als motius darrera
sigui com sigui hi ha una cosa certa, el pla de Bolonya a Espanya s’està executant amb els peus, tota Europa fent 3+2 i nosaltres 4+1, això sí que és motiu de sese!!!
jo, el dia que em declari en vaga de fam, els meus amics i coneguts sabran que ja no hi ha res al món que m’interessi…
moltes gràcies a tots!
muchas gracias a todos!!
thank you all!!!
