procsilas' universe

ahir vaig veure “Burn after reading” (aquí “Quemar después de leer”), dels germans Coen, amb un repartiment ple d’estrelles (Frances McDormand, George Clooney, Brad Pitt i un excel·lent John Malkovich entre d’altres) que són les que salven la pel·lícula, al meu parer…

una pèrdua lamentable posa en contacte els diversos personatges que els directors ens presenten poc a poc i es precipiten cap un final accelerat; es tracta d’una pel·lícula amb un ritme molt estrany, sembla no voler començar i de sobte voler acabar de cop

ara, quatre escenes ben repartides fan riure el respectable i permeten quedar-se amb un bon gust de boca; la crítica als “serveis d’intel·ligència”, o al “moronism” en general és el millor de la pel·lícula

recomanable, però un n’esperava més, d’aquest parell…

normalment parlo de coses que he anat a veure, però avui parlo d’una que em perdré perquè m’espera un pont de Sant Joan de luxe i “desenfré”, es tracta del sonar 2008 que arriba a la quinzena edició; em sap greu perdre’m els Yazoo (el que delata la meva edat…) el dissabte per la nit, la resta no em desperta massa interés però un sempre descobreix coses interessants en festivals com aquests…

…com per exemple que la Björk és una enganya-bobos!!!

uns dies de viatge i se t’acumula la feina!!! quin estrés!!!

en el llaaaaaaarg viatge d’anada vaig aprofitar per llegir un llibre que feia temps que havia comprat i que encara no havia pogut llegir; es tracta de “Pedro Páramo”, de Juan Rulfo, un escriptor mexicà amb una producció literària curtíssima

us reprodueixo un fragment que em va emocionar especialment:

…

-¿Cuántos pájaros has matado en tu vida, Justina?

-Muchos, Susana.

-¿Y no has sentido tristeza?

-Sí, Susana.

-Entonces ¿qué esperas para morirte?

-La muerte, Susana.

-Si es nada más eso, ya vendrá. No te preocupes.

…

La resta del llibre, encara millor, un text que s’hagués pogut titular perfectament “Crónicas mexicanas” en honor del gran Ray Bradbury; absolutament un must!!!

bé, acabo de veure “The illusionist“, d’en Neil Burger i fent un acudit fàcil, diré que és un producte de fast movie, és a dir, consumir, digerir i evacuar, i poca cosa més

suposo que actors de la talla d’Edward Norton o en Paul Giamatti han de fer pel·lícules com aquesta per poder-se permetre el luxe de fer-ne d’altres més diguem-ne interessants

el final, que intenta donar un gir a la història, acaba sent cursi i tot

i clar, que el milloret de la pel·lícula sigui una mica l’aspecte visual, no parla massa bé de tot el conjunt, així que la medalla se la donem a en Dick Pope, que tot i tenint un nom divertit, es veu que és molt seriós treballant i aconsegueix donar un toc una mica lomo a la imatge, potser no massa saturada però sí amb una llum central evident

se m’acaba d’ocórrer una burrada molt burra, he buscat “procsilas” a thefreedictionary.com i evidentment no surt (encara), però queda entre:

procryptic: having a pattern or coloration adapted for natural camouflage

i

proctalgia: pain in the rectum

bé, jo mateix no ho hauria definit millor!!!

per això tots tenim un blog, per evadir-nos de nosaltres mateixos, per fer possible la contradicció de tenir un diari personal i de tenir-lo obert a tothom, som un oximoron: tímids exhibicionistes!!!