no, no ho firma pas en Julian Assange, ho fa Leonard Cohen però m’encanta que m’ho canti Enrique Morente que ha mort avui, deixant-nos orfes de petites joies per a puristes, entesos i profans…
jo, quan sento la paraula “fusión”, si no és freda em venen basques, però escolto això i em reconcilio amb el món…
de vegades, em penso així…
quan de temps dediquem al llarg de la nostra vida a desenredar els auriculars?
en ocasions, la butaca del Liceu és més incòmoda del que és habitual, i el rellotge, encara que ens enganyin intercanviant les dues busques, va més poc a poc; avui, mentre veia suportava “Boulevard Solitude”, de Hans Werner Henze, no hi he pogut deixar de pensar-hi, en la butaca i el rellotge
“lo malo, si breve, Dios le ayuda” diuen, així que jo tampoc m’estendré massa: no m’ha agradat gens, la música el nyigo-nyigo insoportable i l’escenografia limitada; els cantants suposo que bé, però jo no tenia avui el dia, segurament 
sort que només han estat 100 minuts en un sol acte una sola perpetració