torn apart
ahir vaig veure “Control“, la pel·lícula que l’Anton Corbijn ha fet (millor dit va fer ja fa dos anys) sobre la vida d’Ian Curtis, el cantant dels Joy Division; el gran error, veure-la doblada, lamentable…
comparant-la amb l’entrada a la wikipedia no aporta gaire més informació, però sí una estètica i una banda sonora interessant, ja sigui en forma de cançons del grup o de referències directes del moviment que hi havia a l’època: Cabaret Voltaire, Siouxsie & the Banshees, the Buzzcocks, Echo & the Bunnymen, Throbbing Gristle, … segur que me’n deixo molts
rodada en un blanc i negre molt particular (segur que està rodada en color i tot és post-producció) té un punt de yo-también-quiero-ser-artista innecessari per un director que ha estat cridat per les bandes més grans per a rodar els seus videoclips, sense ritme a estones, amb alguna que altra imatge estereotipada, no sé, tot com forçat, artyficial (nou palabro)
com si tota la lluita interna que patia el jove cantant dels Joy Division haguès estat causada per aquelles pastilles robades de l’armariet del bany d’una iaia encantadora…
el que queda clar és que drogues+alcohol+epilèpsia+depresió no són un bon còctel
it’s getting faster,
moving faster now,
it’s getting out of hand
només recomanable per fans del que va ser la prèvia als gloriosos 80…