we are the children of the world
ahir vaig veure “The imaginarium of Doctor Parnassus“, l’última pel·lícula de Terry Gilliam després de “Tideland“, que la recordava millor del que em va semblar quan la vaig veure ja fa un temps, m’estic estovant (potser només el cervell)…
distreta, llarga a estones, perd el ritme un parell de cops, visual, però excessiva imatge sintètica “barata”, un cúmul de detalls i un final una mica obert a la interpretació final de cadascú, per què? com? una situació mortal de necessitat ben resolta amb quatre actors de primera fila i un Tom Waits que combina un paper còmic gairebé risible amb una veu que faria callar al propi diable, segurament resultat d’un pacte
només per fans del director